Revolució Francesa, Liberalisme i l'Era Napoleònica (1789-1815)

Ideologies Polítiques i Econòmiques del Segle XIX

Liberalisme

Ideologia política i econòmica desenvolupada al llarg dels segles XVIII i XIX. Els liberals entenien que la societat estava formada per individus lliures. Aquesta ideologia rebutjava l'absolutisme i l'Antic Règim.

Nacionalisme

Durant el segle XIX, el concepte de Nació va adquirir una dimensió política. Els nacionalistes reivindicaven que les fronteres dels estats coincidissin amb les de les comunitats nacionals. Això va afavorir el desenvolupament de moviments nacionalistes.

La Revolució Francesa: Etapes i Conceptes Clau

Fase Preliminar i Inici de la Revolució

Estats Generals

La necessitat de recursos per part de la monarquia i la negativa de la noblesa a votar nous impostos van forçar Lluís XVI a convocar els Estats Generals.

Memorials de Greuges

Documents on els representants del Tercer Estat explicaven els seus neguits, problemes i propostes de reforma.

Jurament del Joc de Pilota

El rei va ordenar tancar la sala de reunions de l'Assemblea Nacional, però els diputats es van reunir a la sala anomenada Joc de Pilota (JdP), on van jurar que no marxarien fins que haguessin redactat una nova constitució. Aquest acte va donar lloc a l'Assemblea Constituent.

Assalt a la Bastilla

El 14 de juliol de 1789, els parisencs van assaltar la Bastilla. Aquest fet es va produir a causa de l'augment del preu del pa i perquè la Bastilla era un símbol de l'absolutisme.

L'Assemblea Constituent (1789-1791)

Decret d'Abolició dels Drets Feudals

El 4 d'agost de 1789, l'Assemblea Constituent (AC) va aprovar el Decret d'abolició dels drets feudals, que suprimia el delme, els drets i les justícies senyorials.

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (26 d'Agost)

Es van reconèixer i garantir drets fonamentals:

• Igualtat davant la llei.
• Dret a la propietat.
• Llibertat de les persones.

Aquests drets van suposar el final de l'absolutisme i el triomf de la revolució liberal.

Constitució de 1791

Principis fonamentals establerts:

• Establiment d'una Monarquia Parlamentària.
• Reconeixement de la sobirania nacional i dels drets fonamentals dels ciutadans.
• Divisió de poders: el legislatiu en mans de l'Assemblea Nacional, l'executiu en mans del rei i el judicial en mans dels tribunals. (El rei tenia dret de veto).
• L'Assemblea s'escollia per sufragi censatari (votaven els homes majors de 25 anys amb una determinada renda).
• França es va dividir en 83 departaments.

La Convenció Nacional i el Terror (1792-1794)

Sans-culottes

Grup popular que buscava canvis més profunds en la societat i en la propietat. Els privilegiats no van acceptar els canvis.

Nova Assemblea Legislativa (1791-1792)

En aquesta fase predominaven els moderats.

Guerra Exterior i Final de la Monarquia

Àustria i Prússia van declarar la guerra a França l'abril de 1792. El 10 d'agost de 1792 es va produir l'assalt al Palau de les Tulleries, el rei va ser suspès i empresonat.

Convenció Girondina (1792-1793)

Després de la victòria francesa a la batalla de Valmy (20 de setembre de 1792), es van convocar eleccions per a una nova assemblea, la Convenció Nacional, controlada pels girondins (republicans moderats) i pels jacobins (republicans més radicals).

Lluís XVI va ser guillotinat el 21 de gener de 1793.

Convenció dels Montagnards i el Terror

El juny de 1793, el temor que la revolució fos derrotada va provocar un cop d'estat dels jacobins i els sans-culottes contra els girondins.

Els Montagnards i Robespierre

Representaven el sector més radical del jacobinisme, dirigit per Robespierre. Van elaborar una nova constitució democràtica que reconeixia la sobirania popular i el sufragi universal masculí, però van acabar implantant una Dictadura.

Robespierre va ser jutjat i executat després del cop d'estat del 9 de Termidor (27 de juliol de 1794).

El Directori i Final de la Revolució (1795-1799)

Constitució de l'Any III

Es va establir un règim liberal basat en la sobirania popular i la separació de poders:

• Es va formar un sistema de sufragi censatari.
• El poder legislatiu es va dividir en dues cambres.
• El poder executiu (Directori) estava format per cinc membres.

Napoleó va vèncer la Primera Coalició el 1796, però la guerra va tornar el 1799.

L'Era Napoleònica i la Restauració Europea

Ascens de Napoleó

Cop d'Estat del 18 de Brumari

El 9 de novembre de 1799, Napoleó es va proclamar cònsol, eliminant el Directori i posant fi a la Revolució Francesa.

Cònsol Vitalici i Imperi

• 1800: Napoleó va vèncer la Batalla de Marengo, aprofitant la seva popularitat.
• 1802: Es va proclamar Cònsol Vitalici.
• 1804: Napoleó es va proclamar Emperador.
• 1808: Va decidir ocupar Espanya.
• 1814: S'enfonsa l'Imperi Napoleònic.

La Restauració (1815-1830)

Tornada a l'Absolutisme

La Restauració va ser el període en què es va intentar tornar a la ideologia de l'Antic Règim. Lluís XVIII de França va regnar després de la caiguda de Napoleó.

Reorganització del Mapa Europeu: Congrés de Viena

L'objectiu principal era frenar una hipotètica revifalla de l'expansionisme francès i restablir l'equilibri de poders:

• França va tornar a les fronteres que tenia abans de la Revolució.
• Es van crear estats de coixí per evitar una expansió francesa (Holanda contra Bèlgica i el Regne de Piemont contra Savoia i Gènova).
• Àustria, Prússia i Rússia van obtenir territoris per mantenir un equilibri sense superioritat.

La Santa Aliança

Aliança de caràcter antiliberal formada per Prússia, Rússia, Àustria i França, que defensava l'absolutisme.

La Quàdruple Aliança

Aliança formada per Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia, que defensava els acords presos al Congrés de Viena.