La Revolució Francesa i el liberalisme

1. El liberalisme i el nacionalisme

1.1. El liberalisme

El liberalisme és una doctrina política i econòmica del segle XIX que es basa en la llibertat individual (en política i en economia), la igualtat legal, la propietat privada capitalista, la divisió de poders i la sobirania nacional (sufragi).

La Constitució serà la norma bàsica dels estats liberals, expressió de la sobirania nacional.

El liberalisme serà revolucionari en un principi per a acabar amb l'Antic Règim.

Una vegada en el poder es dividirà en dos:

• Els liberals moderats, partidaris de frenar la revolució amb el sufragi censatari (sols voten els homes rics).
• Els liberals democràtics, partidaris del sufragi universal (voten tots els homes majors d'edat).

1.2. El nacionalisme

El nacionalisme és la ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seua sobirania i crear un Estat propi, fent coincidir les fronteres de l'Estat amb la comunitat nacional. Dues definicions:

• Nacionalisme cívic (França): la nació com a conjunt de ciutadans que units per la voluntat de viure en comú.
• Nacionalisme ètnic (Alemanya): la nació com a conjunt de llengua, cultura, costums, història,... que comparteix un grup de persones (ànima eterna, immutable i espiritual d'un poble).

2. La Revolució Francesa (1789-1815)

2.1. Causes:

• La mala situació econòmica dels camperols i classes populars urbanes empitjora encara més per una sèrie de males collites que provoquen una pujada del preu del pa, fam i morts.
• Les diferències entre privilegiats i no privilegiats.
• La burgesia continua enriquint-se i es queixa cada vegada més de les desigualtats entre privilegiats i no privilegiats i de no poder tenir importància política i social (Il·lustració).
• L'exemple de la independència americana que demostrava que el triomf de les idees il·lustrades i liberals era possible.
• La crisi financera de la monarquia (excessives despeses i ajudes a la independència dels Estats Units), que obliga al rei a intentar fer una reforma fiscal per a recaptar més → intenta que els nobles paguen impostos, però aquests es neguen i el rei es veu obligat a convocar Estats Generals (corts estamentals), l'única institució que podia aprovar nous impostos.

2.2. La revolució del 1789:

• Als Estats Generals del 1789 hi ha tres estaments (noblesa, clero i Tercer Estat), però sols té un vot cada estament.
• Com que el Tercer Estat sempre seria minoria respecte als privilegiats, reclama que es vote per persona i no per estament.
• Els privilegiats no ho accepten i els diputats del Tercer Estat se'n van i es proclamen Assemblea Nacional (representants de la nació), començant la Revolució.
• L'Assemblea Nacional jura no desfer-se fins aprovar una Constitució, la gent de París ix al carrer i pren les armes de la Bastilla per a defensar l'Assemblea (14 de juliol del 1789).
• La revolució s'escampa per tota França: al camp els camperols cremen castells, assassinen nobles i es declaren propietaris dels camps que treballaven (la Grande Peur).
• Atemorit per la situació, el rei Lluís XVI reconeix l'Assemblea Nacional Constituent i França passa a ser una monarquia constitucional o parlamentària.