Revolució Francesa, Napoleó i els fonaments de la democràcia

Declaració d'independència i principis il·lustrats

Declaració d'independència: defensa dels drets dels ciutadans, la separació de poders, la igualtat i la llibertat. Principi il·lustrat: noves idees de la burgesia, com en l'exemple de la revolució americana.

Causes i context de 1789

Revolució de 1789. Crisi: el Tercer Estat volia reformes i s'oposava al règim feudal; reivindicava no privilegisCrisis econòmica: males collites; a partir de 1760 es produeixen augments de preus i dificultats alimentàries. Crisi financera: mancança de diners. Els Estats Generals es convoquen per aprovar una reforma fiscal el 1789 a Versalles.

La revolta popular culmina amb la fi de l'antic règim: el 14 de juliol, l'assalt a la Bastilla.

Fases de la Revolució Francesa (1789-1799)

• Monarquia constitucional (1789-1792): la burgesia moderada elimina l'antic règim i impulsa un liberalisme moderat.
• Revolució social (1792-1794): sectors més radicals de la burgesia proclamen la República i promulguen lleis d'igualtat.
• Reacció conservadora (1794-1799): retorn cap a un liberalisme moderat amb l'etapa del Directori.

Napoleó i l'Imperi (1799-1815)

Consulat (1799-1804): govern personalista i autoritari; es produeix estabilització política però amb no separació efectiva de poders i sense una declaració de drets equivalent. Es reforma l'administració i la hisenda pública.

Imperi napoleònic (1804-1815): Napoleó es corona emperador (benedicció papal) i aplica noves tècniques de guerra i administració. Conquesta i derrota de diverses monarquies europees.

• Victòria d'Austerlitz (1805): crea estats satèl·lit i reorganitza territoris.
• 1808: invasió d'Espanya; Josep Bonaparte és coronat rei. L'imperi arriba al seu màxim esplendor cap al 1811.

Derrota i exili de Napoleó

Rebuig a les invasions i resistències populars que condicionen la desfeta napoleònica. La batalla de Waterloo, amb el protagonisme de Gran Bretanya i Prússia, suposa la derrota definitiva el 1815. Napoleó mor exiliat a l'illa de Santa Helena el 1821.

Bases de la democràcia moderna

Sorgeixen elements que fonamenten la democràcia: ciutadans amb drets (declaracions dels drets de l'home i del ciutadà de 1789), sobirania nacional, constitució, igualtat de les persones davant la llei i organització territorial en departaments.

Vida política i mitjans: apareixen la premsa i els clubs polítics creats durant la revolució.

Canvis econòmics i socials

• Liberalització econòmica: supressió dels gremis, llibertat d'empresa i de contractació.
• Apareixen associacions obreres; s'eliminaren les duanes interiors i s'unifica el sistema de mesures (mètre, gram, litre).

Educació i cultura pública

Ensenyament públic: es projecta un ensenyament laic. A l'època napoleònica es creen les primeres escoles públiques estatals i també els primers museus públics (per exemple, el Louvre, obert com a museu públic el 1793).

Absolutisme i Congrés de Viena

Després de la caiguda de Napoleó, els vencedors volen restaurar l'Antic Règim. El Congrés de Viena (1815) remodela el mapa europeu i aplica els principis de legitimitat, negació de la sobirania nacional i l'equilibri de poder, incloent el dret d'intervenció.

Revolucions de 1830 i 1848

Com que l'ordre de Viena no respecta les aspiracions nacionals i liberals, sorgeixen nous moviments revolucionaris el 1830 i el 1848. La primera onada s'inicia a França: Lluís Felip d'Orleans és nomenat nou monarca; també hi ha revoltes com la de Polònia el 1831.

Nota: S'han corregit errors ortogràfics i gramaticals i s'ha reordenat el text per millorar la lectura, mantenint tot el contingut original.