La Revolució Francesa: Orígens, Causes i Fets Claus

Per què va esclatar la Revolució Francesa?

Les etapes de la Revolució Francesa són:

1. Monarquia constitucional (1789-1792)
2. República Social (1792-1794)
3. República Conservadora (1794-1799)

A finals del segle XVIII, el Tercer Estat —compost per la burgesia, els camperols i els artesans— aspirava a profundes reformes socials. Els camperols (el 80% de la població) s’oposaven a les feixugues càrregues feudals imposades pels senyors. Els burgesos aspiraven a la fi dels privilegis de què gaudien la noblesa i el clero, a la llibertat de comerç i de negocis, i a poder participar en la vida política. Amb aquest descontentament com a teló de fons, la coincidència el 1789 de dues greus crisis econòmiques va provocar l’esclat d’una revolució:

• Crisi econòmica: conseqüència de les males collites que s’estaven produint. L’alça del preu dels aliments, sobretot del pa (principal sosteniment popular), va generar un gran descontentament i un esperit de rebel·lia entre la població.
• La crisi financera: origen en la manca de diners de la monarquia per sufragar les despeses de l’Estat. Per resoldre-ho, els ministres de Lluís XVI havien proposat que els privilegiats paguessin impostos, però aquests es van negar a acceptar-ho i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals, l’únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal.

Els Estats Generals es van obrir a Versalles el maig del 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat.

Causes de la Revolució Francesa

1. Males collites, augment de preus dels aliments i malestar social.
2. Greu crisi financera per la mala gestió de la monarquia.
3. Impopularitat del sistema de privilegis, que marginava políticament la burgesia i alliberava la noblesa i l’Església de pagar impostos.

Convocatòria dels Estats Generals

Davant de la proposta fiscal de la monarquia d'augmentar els impostos, l'aristocràcia va exigir convocar els Estats Generals. El Tercer Estat no va acceptar el vot per estament perquè volia que fos per persona. Davant de la negativa, els representants del Tercer Estat es van constituir en Assemblea Nacional.

La radicalització popular va començar amb l'assalt a la Bastilla, que va tenir lloc el 14 de juliol de 1789. El 4 d’agost, l’Assemblea Nacional va decretar la supressió dels privilegis feudals i va proclamar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.