Revolució Gloriosa i Estatut Reial: Fites Clau de la Història d'Espanya
La Revolució Gloriosa de 1868: Causes i Conseqüències
Les causes de la Revolució de 1868 van ser principalment polítiques i econòmiques.
Causes Polítiques
- El desprestigi de la reina Isabel II pel seu fort intervencionisme en la política.
- La inestabilitat governamental.
Causes Econòmiques
- La crisi de subsistències de 1866, que va provocar un augment significatiu dels preus.
La idea principal del text és la justificació de l'aixecament contra la legalitat establerta. Es demana el suport de tots els espanyols per regenerar la política del país.
El manifest denuncia la intenció d'enderrocar la reina Isabel II i posar fi a la corrupció a través d'un govern provisional democràtic. Aquest manifest va ser un èxit, i la Revolució de La Gloriosa va triomfar.
Davant de tot això, s'obre el Sexenni Democràtic (1868-1874). Les forces burgeses van iniciar una experiència de govern democràtic, però van trobar moltes dificultats, la qual cosa va propiciar el retorn dels Borbons a Espanya.
L'Estatut Reial de 1834: Context i Característiques
El text que ens disposem a comentar se centra en l'Estatut Reial de 1834. Es tracta d'un text jurídic de caràcter constitucional i polític.
Context Històric i Objectius
L'Estatut Reial es va aprovar el 1834 a Aranjuez, amb l'objectiu que Isabel II regnés en lloc de Carles M.ª Isidre. La Regent Maria Cristina es va veure obligada a buscar una aliança amb els liberals per assegurar el tron de la seva filla.
Estructura i Contingut
Va ser elaborat per Francisco Martínez de la Rosa. Consta de 50 articles estructurats en cinc títols. Va ser una carta de tendència liberal molt moderada.
Les Corts i el Sufragi
Establia unes Corts amb dues cambres:
- L'Estamento de Próceres: Els membres dels quals podien ser hereditaris o vitalicis.
- L'Estamento de Procuradores: Escollit per sufragi censatari restringit, que només tenia dret d'aprovar les lleis i els impostos.
El Reglament d'ambdues cambres havia de ser aprovat per la Reina. El monarca convocava i suspenia les Corts.
Naturalesa de Carta Atorgada
L'Estatut Reial va ser una carta atorgada que pretenia superar la norma fonamental anterior de 1812 i acontentar tant progressistes com moderats. La Corona delegava funcions en altres òrgans de l'Estat. Els articles 24 i 30 aclareixen que la convocatòria i dissolució de les Corts corresponia al monarca.
Conseqüències i Legat
L'Estatut no va satisfer cap partit polític, i el Motí de La Granja va obligar la Reina a restablir la Constitució de Cadis. Va suposar la desaparició definitiva de la monarquia absoluta, substituïda per la monarquia constitucional.
Tots aquests temes polítics van causar tensions que van convertir l'Estatut en una norma de breu durada, fins a l'arribada de la Constitució de 1837, que va restaurar la Constitució de 1812.