La Revolució Industrial: Canvis, Impacte i Transformació Social

La Revolució Industrial: Transformació Global

La Revolució Industrial va ser un període de canvis tecnològics, econòmics i socials que van marcar el pas d’una societat agrícola i tradicional a una de moderna.

Factors Impulsors de la Primera Revolució Industrial

• El creixement de la població.
• L’expansió de l’agricultura.
• L’aparició d’una nova mentalitat econòmica.

Impacte de la Mecanització i Divisió del Treball

L’aparició de les màquines va tenir dues conseqüències principals:

• Les activitats industrials es van concentrar en determinats llocs.
• Es va modificar l’organització del treball (divisió del treball).

Les jornades laborals eren esgotadores, d’entre 12 i 16 hores diàries. La mecanització i la divisió del treball van fer augmentar la productivitat, la qual cosa va abaratir els costos de fabricació i va disminuir els preus dels productes industrials.

Sectors Clau: Tèxtil i Siderúrgia

• La indústria tèxtil cotonera: Va integrar les innovacions tècniques amb més rapidesa.
• La indústria siderúrgica: Va assolir un gran desenvolupament. La substitució del carbó vegetal pel carbó mineral va impulsar la construcció d’alts forns molt moderns. La demanda de ferro era molt elevada.

La Revolució dels Transports: Navegació i Ferrocarril

Innovacions en la Navegació

Les primeres innovacions en el transport es van produir en la navegació:

• El 1807, Fulton va impulsar els vaixells propulsats per motor de vapor.
• Entre el 1830 i el 1880, es van incorporar bucs de ferro i es van començar a fer servir hèlixs.
• Cap al 1870 va arribar a les costes americanes el primer vaixell amb cambres frigorífiques.

L'Era del Ferrocarril

A la Gran Bretanya ja s’havien millorat les carreteres, però el transport terrestre era lent i insegur. Això va canviar amb la invenció del ferrocarril:

• El 1814, Stephenson va construir la primera locomotora de vapor, utilitzada per transportar carregament entre les mines de carbó.
• El 1830, es va inaugurar la primera via fèrria per al transport de passatgers.

El ferrocarril va estimular el creixement econòmic per on passava. Es van multiplicar línies fèrries per tot el món i es van dissenyar línies intercontinentals.

Conseqüències de la Revolució dels Transports

• Fort creixement del comerç, ja que es van reduir els temps de travessia i els costos de transport.
• L’economia mundial es va especialitzar. Els països industrialitzats importaven matèries primeres a la metròpoli i elaboraven productes manufacturats, que després exportaven a les colònies i altres països.
• Els nous transports van diversificar la dieta de la població, ja que es van poder transportar aliments peribles, i van facilitar l’emigració.

Segona Revolució Industrial: Noves Indústries i Energies

Noves Fonts d'Energia i Sectors Industrials

A partir del 1870, es van assajar noves fonts d’energia que van substituir el carbó: l’electricitat i el petroli. Van aparèixer nous sectors industrials:

• Sector siderúrgic: Va desencadenar un gran progrés amb la invenció del forn Bessemer, capaç de produir acer.
• Indústria elèctrica: La producció i distribució de l’electricitat va donar lloc a aquesta indústria i va possibilitar el desenvolupament de nous mitjans de transport (ferrocarril elèctric i tramvia) i de comunicació (telèfon i ràdio). L’enllumenat elèctric va revolucionar la vida quotidiana.
• Indústria química: Va utilitzar matèries primeres com el petroli i el cautxú per fabricar nous productes: articles farmacèutics i sintètics. El petroli es va utilitzar com a combustible en dos nous mitjans de transport: l’automòbil (1885) i l’avió.

Durant aquest període, Gran Bretanya va anar perdent la supremacia industrial.

Nous Sistemes de Producció i Concentració Empresarial

Taylorisme i Fordisme

• Taylorisme: Consistia a dividir les operacions de producció en feines petites, la durada de les quals es cronometrava. Cada obrer s’especialitzava en una tasca.
• Fordisme: Producció en sèrie a través d’una cadena de muntatge, evitant els temps morts. Va augmentar significativament el nombre de productes.

Concentració Empresarial: Càrtel, Trust, Holding

Es va produir un procés de concentració empresarial amb diverses formes:

• CÀRTEL: Associació d’empreses dedicades al mateix sector d’activitat que arriba a acords per controlar la producció i la distribució, fixar els preus i compartir beneficis.
• TRUST: Agrupació voluntària de diferents empreses per cobrir totes les etapes de la producció d’un article amb l’objectiu de dominar el mercat i eliminar la competència.
• HOLDING: Corporació de companyies controlades per una única empresa, que és la propietària de la majoria de les accions.

Societat i Classes Socials a la Revolució Industrial

Igualtat Jurídica, Desigualtat Social

La nova societat liberal es va basar en la igualtat jurídica: des d’aleshores, tots els homes serien jutjats per les mateixes lleis i tribunals i podrien accedir als càrrecs públics segons els seus mèrits i no per l’origen familiar. No obstant això, la societat va continuar sent desigual. Les dones continuaven subordinades als homes, i hi havia una gran diferència econòmica entre els qui tenien propietats i els qui no. La població va quedar dividida en classes socials (segons la riquesa).

El Declivi de l'Aristocràcia

L’aristocràcia europea va perdre gran part de la seva preeminència social. Va començar a pagar impostos i, en haver de vendre terres per mantenir el seu nivell de vida, no tenien esperit empresarial. Fins al segle XX, els aristòcrates van continuar ocupant els llocs més prestigiosos de la política, la justícia, l’exèrcit i la diplomàcia, i la seva manera de viure va ser el model social.

L'Auge de la Burgesia

La burgesia, classe social emergent, englobava grups molt diversos: els empresaris, els rendistes, els alts funcionaris i militars, i alguns professionals liberals. Els burgesos defensaven la iniciativa i el benefici individuals.

La Classe Obrera

Els obrers industrials eren els que treballaven a les fàbriques a canvi d’un salari. Cobraven salaris reduïts, sobretot les dones i els nens, i feien llargues jornades laborals (12-16 hores).

Els Camperols

Malgrat la industrialització, la majoria de la població europea treballava al camp. Hi havia diferències significatives:

• Al nord i a l’oest d’Europa, eren petits propietaris i podien pertànyer a les classes mitjanes.
• Al sud d’Europa, el nombre de jornalers era molt alt. Els camperols sense terra cobraven un sou o jornal escàs i tenien una vida miserable.
• Al centre i a l’est d’Europa, patien la pitjor situació.

El Moviment Obrer i les Ideologies Socials

Inicis del Moviment Obrer

El Moviment Obrer és el conjunt d’iniciatives col·lectives dutes a terme pels obrers industrials amb l’objectiu de millorar les seves condicions laborals. Al principi, van protestar contra les seves males condicions de vida i treball destruint màquines, ja que les consideraven culpables: aquest fenomen es coneix com a ludisme.

El dret d’associació es va reconèixer per primera vegada a la Gran Bretanya (1824). A partir d’aquell moment, van començar a sorgir associacions obreres, els sindicats. Els treballadors feien vaga i demanaven la millora de les condicions laborals:

• Reducció de la jornada.
• Supressió del treball infantil.
• Augment del salari.
• Millora de les condicions sanitàries a les fàbriques.
• Creació d’assegurances d’atur, malaltia i vellesa.
• Demanaven el sufragi universal.

Ideologies: Marxisme i Anarquisme

• Marxisme: És la teoria socialista més influent, que deu el nom a Karl Marx. La teoria marxista afirmava que en les societats industrials hi ha una lluita de classes entre la burgesia, propietària de les fàbriques i mitjans de producció, i els obrers o el proletariat. Marx proposava que els obrers fessin una revolució per destruir el capitalisme i donar el poder als treballadors. Després d’una fase de dictadura del proletariat, s’establiria la societat comunista. Això va originar la fundació de partits socialistes.
• Anarquisme: Els anarquistes s’oposaven a l’Estat i aspiraven a substituir-lo per l’associació voluntària entre les persones. A mitjans del segle XIX van destacar el francès Proudhon i els russos Bakunin i Kropotkin.

Les Internacionals Obreres

El 1864, es va crear la primera Associació Internacional de Treballadors (AIT). Els governs van elaborar lleis laborals: es va prohibir el treball infantil, es van crear assegurances d’accidents i la jornada laboral es va reduir a 8 hores.

Cultura i Societat: Realisme i Alfabetització

Realisme

El Realisme es va caracteritzar per:

• La capacitat d’observació.
• El desig d’objectivitat.
• La dedicació a temes de la seva època.

Una Societat Més Alfabetitzada

Els governs van crear escoles públiques primàries. Van prosperar els grans centres d’investigació (acadèmies, museus). La premsa es va convertir en el mitjà pel qual s’expressaven, fet que va ser possible gràcies a les llibertats d’expressió i d’impremta.

Transformacions Demogràfiques i Econòmiques

Població

• Abans: Règim demogràfic antic, creixia molt lentament. La natalitat era molt elevada i la mortalitat també.
• Després: Es va accelerar el creixement de la població a causa de les grans migracions.

Poblament

• Abans: La majoria vivien en pobles (rural).
• Després: Passen dels pobles a les ciutats (urbana).

Agricultura

• Abans: Es basava en el sector primari, amb tècniques agrícoles tradicionals de subsistència, poca reforma de la ramaderia i estructures agrícoles antigues.
• Després: L'agricultura va anar desapareixent com a base econòmica principal, esdevenint mecanitzada.

Indústria

• Abans: Una minoria es dedicava a això. Alguns van decidir invertir els estalvis en altres negocis, com ara la indústria o la borsa (manual, com a molt manufactures).
• Després: Era la base de l’economia, amb màquines i noves tècniques.

Societat

• Abans: Estamental.
• Després: Classista, amb l'aparició del proletariat i la burgesia.