La Segona Revolució Industrial i la dominació europea (1870-1914)
La dominació europea del món (1870-1914)
La Segona Revolució Industrial
Creixement demogràfic i migracions
Gràcies a la millora de la dieta i la medicina, el creixement de la població va augmentar cap al 1900.
Els descobriments en medicina van aconseguir frenar les grans epidèmies a Europa.
Això, juntament amb la disminució de la mortalitat provocada per les malalties infeccioses i la disminució de la mortalitat infantil, va permetre augmentar l’esperança de vida.
Aquesta situació va provocar una explosió demogràfica europea.
Les noves fonts d’energia
Entre el 1884 i el 1914, el petroli i l’electricitat van destronar el carbó. L’ús de l’electricitat va canviar la ubicació de les empreses i la seva organització interna, alhora que va comportar el descens del preu de l’energia i va fer possible un augment de la productivitat. L’electricitat es va utilitzar en les comunicacions, el transport, la il·luminació i l’oci. L’explotació comercial del petroli va començar el 1859 als Estats Units.
Els nous transports
Les noves energies van permetre innovar en el transport urbà, gràcies als tramvies i els ferrocarrils metropolitans. La navegació també va millorar. El 1865 es va inventar el pedal i el 1888 el pneumàtic; gràcies a això, van aparèixer la bicicleta i, després, l’automòbil. El segle XX va conèixer el desenvolupament de l’aviació.
Invents nous i indústries noves
L’impuls industrial de la darreria del segle XIX va estar vinculat directament amb la innovació tecnològica. Es va desenvolupar gràcies a relacions més estretes entre l’empresa i la investigació. De les investigacions, es van descobrir nous productes.
La indústria siderúrgica va experimentar una gran expansió gràcies a la producció massiva d’acer i d’alumini, de la mateixa manera que la indústria metal·lúrgica ampliava el seu horitzó amb la nova indústria de l’automòbil i dels aparells elèctrics.
La indústria elèctrica va trobar un gran nombre d’aplicacions en l’enllumenat, en els moderns mitjans de transport i en les telecomunicacions. El sector químic també va tenir un gran impuls amb la creació de productes nous i el desenvolupament de la indústria farmacèutica.
Organització del capital i del treball
Durant la Primera Revolució Industrial, la majoria de la producció es feia en empreses familiars, però l’acceleració del creixement va provocar el desenvolupament de nous models empresarials i sistemes de producció.
La concentració empresarial
Les grans inversions necessàries per finançar les innovacions tecnològiques no estaven a l'abast de les petites empreses i van donar lloc a un procés ràpid de concentració empresarial. D’aquesta manera, per mitjà de fusions de petites empreses, absorcions o acords entre bancs i indústries, es van anar configurant grans gegants empresarials que van acabar controlant el mercat i imposant els preus.
- Concentració horitzontal: organitzada per empreses que treballen en un mateix sector productiu.
- Concentració vertical: mitjançant l’agrupament de societats que exerceixen activitats complementàries.
- El monopoli: consisteix en la possessió d’un producte en exclusiva per un únic fabricant.
La producció en sèrie
La major competència entre els països industrialitzats va donar pas a noves formes d’organització del treball per millorar la productivitat i mantenir les posicions conquerides.
El taylorisme és un mètode d’organització industrial que té com a finalitat l'augment de la productivitat, gràcies a l'eliminació dels moviments inútils de l’obrer, i l'optimització del temps emprat, per tal de reduir els costos. La producció s’organitza en sèrie per mitjà d’una cadena de muntatge, una cinta contínua per la qual es desplacen els productes en fase de fabricació. El moviment continu de la cinta marca el ritme de la producció, evita la pèrdua de temps i sistematitza les accions que han de fer els obrers.