La Revolució Industrial i els seus efectes
La Revolució Industrial
Bases de la Revolució Industrial
El terme Revolució Industrial indica el conjunt de transformacions tecnològiques i econòmiques iniciades a Anglaterra a la segona meitat del segle XVIII.
Va aportar:
- Novetats tecnològiques (agricultura, indústria, transports).
- Canvis en l'organització del treball.
- Implantació d'un nou sistema econòmic.
- Espectacular creixement de la població.
- L'aparició de noves classes socials.
La primera Revolució Industrial es caracteritza per la utilització del carbó i el vapor. La segona Revolució Industrial es caracteritza per noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli.
La revolució demogràfica
A partir de la segona meitat del segle XVIII hi ha un creixement de la població.
Causes:
- Desaparició de mortalitats catastròfiques.
- Disminució progressiva de la mortalitat ordinària.
- Manteniment d'una alta mortalitat infantil.
- Millores en les tècniques agrícoles, higiene i en transports.
Conseqüències:
- Població amb més recursos econòmics.
- Població millor alimentada i més resistent a les malalties.
La Revolució Agrícola
Es va iniciar a Anglaterra al segle XVIII.
- Grans propietaris van intentar treure el màxim benefici: abandonen el guaret.
- Van introduir noves tècniques de conreu (noves arades, màquines de batre...).
- Van centrar-se en un sol producte (especialització).
- Van introduir nous conreus (blat de moro, patata).
La productivitat va augmentar i els propietaris van obtenir molts beneficis, part d'aquesta producció es destinava a la venda (excedent).
L'invent que va revolucionar la indústria va ser la màquina de vapor inventada per Watt el 1769 i la llançadora volant inventada per John Kay.
El Capitalisme
La Revolució Industrial va anar acompanyada d'un nou sistema econòmic: el capitalisme. Es basa en el liberalisme econòmic (Adam Smith): els preus dels productes varien segons les lleis de mercat.
Com els preus es regulen tot sols, l'Estat no ha d'intervenir i ha de respectar la llibertat de fabricació i de compra-venda dels ciutadans. Això comporta desigualtats econòmiques i augment de la població o creixement de les ciutats.
Origen del moviment obrer
Fins a mitjan segle XIX el moviment obrer no va disposar d'una ideologia revolucionària.
Les primeres accions d'aquest moviment van tenir un caràcter destructiu: alguns obrers van començar a destrossar màquines perquè pensaven que eliminaven llocs de treball (Ludisme).
Els primers sindicats tenien dues funcions:
- Ajudar econòmicament els obrers que no cobraven quan no podien treballar.
- Donar suport als obrers que feien vaga perquè els milloressin el sou.
El capitalisme
Forma d'organització obrera: pensaven que la millor manera d'introduir canvis era aconseguir representació política al Parlament i intervenir en l'elaboració de lleis.
Socialistes utòpics: Plantejaven una societat sense l'explotació dels treballadors. Volien la desaparició del capitalisme i una nova societat en què ningú s'aprofitaria del treball dels altres.
El marxisme
Fundadors: Karl Marx i Friedrich Engels.
- Sempre hi ha hagut explotadors i explotats: lluita de classes.
- El govern dels proletaris ha d'expropiar els béns dels rics i convertir les fàbriques i terres en propietats col·lectives, en propietats de l'Estat.
L'anarquisme
Hi havia pensadors que no estaven d'acord amb Marx, volien preservar la llibertat individual i s'oposaven a una dictadura del proletariat. Els anarquistes defensaven l'acció individual i la revolució espontània.
L'anarquisme es va dividir en dues tendències:
- Anarcocomunisme: contrari als sindicats i partidari del terrorisme individual.
- Anarcosindicalisme: tendència majoritària que combinava un objectiu final revolucionari i una pràctica basada en la lluita sindical.