La Revolució Industrial i la Restauració: Canvis Socials i Econòmics
La Revolució Agrícola i el Tancament de Camps
L'augment de la demanda i la concentració de terres
L'augment de la demanda d'aliments i dels preus agrícoles durant el segle XVIII va estimular els grans propietaris a augmentar la producció per obtenir beneficis més alts. Amb aquesta finalitat, van decidir concentrar les parcel·les dels seus camps i tancar-les, apropiar-se de les terres comunals i desvincular-se del cultiu col·lectiu.
El sistema de camps oberts vs. camps tancats
El sistema de camps oberts dividia els camps en tres zones. Dues es dedicaven al cultiu de cereals i la tercera es deixava en guaret. A més, s'hi havia de seguir la rotació comunitària obligatòria. En els sistemes de camps tancats, les parcel·les van ser agrupades i delimitades amb tanques. En aquest procés, els qui tenien parcel·les petites van haver de vendre-les als grans propietaris, que també es van apoderar de les terres comunals. La majoria de llauradors van haver de llogar-se com a jornalers agrícoles o emigrar a les ciutats en busca de treball.
Liberalisme i Capitalisme
Liberalisme
Teoria basada en:
- L'interès individual: la satisfacció de l'interès particular és el motor del desenvolupament econòmic.
- La llei de l'oferta i la demanda.
- La lliure competència entre empreses és el marc idoni per al desenvolupament econòmic, ja que estimula el descens dels preus i la innovació tecnològica.
- La no intervenció de l'Estat en l'economia.
- El lliure comerç.
Capitalisme
Presenta les característiques següents:
- Propietat privada dels mitjans de producció i dels béns produïts en mans de la burgesia, que hi aporta el capital.
- Treball assalariat realitzat pel proletariat a canvi d'un sou.
- Lliure iniciativa i no intervenció de l'Estat.
- Existència de crisis econòmiques periòdiques a causa dels desequilibris entre l'oferta i la demanda.
El Procés d'Urbanització
Creixement de les ciutats i segregació social
La difusió de la industrialització va obligar els treballadors a traslladar-se a la ciutat. Així, van créixer les ciutats i es va consolidar una societat urbana. El creixement urbà va afectar la resta d'Europa a causa dels ciutadans que es traslladaven a les ciutats. El creixement ràpid de les ciutats va originar una forta segregació social dels barris:
- La burgesia va abandonar el barri vell i, per acollir els burgesos, es van construir grans avingudes i es van planificar barris residencials, proveïts de serveis públics.
- Els treballadors es van establir en barris obrers, que van créixer sense planificació prop de les fàbriques i no disposaven d'infraestructures.
La Societat Industrial
Burgesia, proletariat i classe mitjana
La industrialització va comportar una nova societat de classes configurada al voltant de la burgesia i el proletariat industrial.
- La burgesia: la constituïen els qui posseïen capitals i béns. La burgesia va organitzar la societat en funció de la propietat privada, el treball, l'estalvi i l'individualisme.
- El proletariat: Els obrers de les fàbriques. No posseïen béns ni capitals i venien el seu treball per un salari. Els obrers van haver de sotmetre's a una disciplina laboral molt rígida.
- La classe mitjana: Caracteritzada pel fet de no posseir grans capitals ni propietats i no realitzar un treball manual. Formada per funcionaris, empleats de bancs, etc.
La Mecanització i el Sistema Fabril
Noves fonts d'energia i producció en sèrie
Les noves fonts d'energia (vapor i hidràulica) van impulsar la mecanització del procés productiu a partir de noves màquines. La nova maquinària es va aplicar a l'agricultura, a la indústria i als mitjans de transport, i això va comportar un augment de la producció, la millora de la qualitat dels productes i del comerç a distància. La mecanització va estimular la implantació del sistema fabril, una nova manera d'organitzar el treball. Dos factors de producció: el capital i el treball. Aquest sistema va comportar la ruïna de molts artesans i el començament de la producció en sèrie.
La Restauració de l'Absolutisme
El Congrés de Viena i el retorn de l'Antic Règim
Napoleó va ser derrotat l'any 1815 per una coalició de monarques absoluts europeus. Els guanyadors es van reunir en el Congrés de Viena, que va restaurar les monarquies absolutes i l'Antic Règim a tot Europa. Entre 1815 i 1848, les forces liberals i nacionalistes es van enfrontar a les absolutistes per imposar els principis de la Revolució Francesa.
Liberalisme i Nacionalisme
- Liberalisme: Tres onades revolucionàries van posar fi a l'absolutisme en una bona part d'Europa i van crear Estats liberals.
- Nacionalisme: Els moviments nacionalistes es van unir als liberals per oposar-se als grans imperis i crear nous Estats nacionals.