Revolució d'Octubre i Front Popular a Espanya (1934-1936)

La Revolució d'Octubre a Astúries (1934)

El 5 d'octubre de 1934 es va convocar una vaga general com a protesta per l'entrada de tres ministres de la CEDA al govern. A Astúries, es va desencadenar una autèntica revolució entre el 5 i el 18 d'octubre. El moviment va ser liderat per la UGT i la CNT, integrades en l'aliança obrera. Miners asturians armats van prendre el poder en diverses localitats al crit d'"Unió de Germans Proletaris". El govern de Lerroux va enviar l'exèrcit sota el comandament de Francisco Franco i va iniciar una dura repressió. A més de centenars de ferits, milers d'obrers i dirigents polítics d'esquerres van ser empresonats, es van prohibir diaris afins als treballadors i als moviments d'esquerres, i els ajuntaments governats per l'esquerra van ser dissolts.

Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular

La fi del bienni conservador

• El malestar social i l'enfrontament entre els partits polítics es van afegir als casos de corrupció del govern de Lerroux.
• El desembre de 1935, el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, va dissoldre el Parlament espanyol perquè no volia que la CEDA formés govern en exclusiva, ja que desconfiava del seu líder, José María Gil Robles, que es considerava antirepublicà. Per aquesta raó, es van convocar eleccions al Parlament d'Espanya el 16 de febrer de 1936.

Les eleccions del febrer de 1936

• Per aturar l'avanç dels partits de dretes espanyols, inclinats a implantar solucions feixistes que aleshores triomfaven a Alemanya i Itàlia, els partits d'esquerra espanyols van decidir formar una aliança que va rebre el nom de Front Popular, que incloïa republicans, socialistes i comunistes.
• A Espanya, també es va crear una aliança que es va anomenar Bloque Nacional, formada per la CEDA, partits monàrquics i els carlins.
• A Catalunya, també es va crear una aliança d'esquerres anomenada Front d'Esquerres, formada per partits nacionalistes com Acció Catalana i partits comunistes com el Partit Comunista Català. Les dretes catalanes van crear el Front Català d'Ordre, format principalment per la Lliga, la CEDA i els carlins.
• La campanya electoral va ser molt dura i amb violència. Va guanyar el Frente Popular. Amb aquest resultat, el país es polaritzava en:
  • El socialisme-comunisme revolucionari.
  • El feixisme d'ultradreta.

El govern del Front Popular

• Els partits que formaven el Front Popular van anunciar que alliberarien els presoners polítics. Un cop obtinguda la victòria, els presos polítics que havien participat en els fets d'octubre de 1934 a Catalunya i Astúries van sortir de la presó.
• Un cop les esquerres van obtenir la victòria en les eleccions del 16 de febrer de 1936, van aparèixer problemes a l'hora de formar govern. El PSOE, cada vegada més inclinat cap a l'extrema esquerra, i el seu líder, Francisco Largo Caballero, va donar suport al govern, però no va voler entrar-hi i, per tant, cap ministre va ser del PSOE.
• El Congrés dels Diputats va decidir destituir el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, per considerar-lo massa moderat, i es va escollir Manuel Azaña per substituir-lo. Com a president del govern, es va escollir Santiago Casares Quiroga de l'ORGA, un polític de poca personalitat per a un moment tan difícil com el que es començava a viure a Espanya.
• Altres problemes d'aquell temps estaven relacionats amb els treballadors. Els camperols, instigats per la CNT, van ocupar terres d'Andalusia i Extremadura sense esperar la represa de la reforma agrària, que era una de les promeses del Front Popular. D'altra banda, a les ciutats i zones industrials, les vagues van augmentar molt a causa de la crisi econòmica i de l'alt índex d'atur.
• Un cop restablerta la Generalitat, els dos principals partits catalans (ERC i la Lliga) van adoptar postures més moderades en les discussions parlamentàries, a diferència dels polítics del Congrés dels Diputats de Madrid, on hi havia una violència verbal amb amenaces i insults. No obstant això, en alguna ocasió es va produir algun incident greu, com l'assassinat dels germans Badia, militants del partit independentista Estat Català, que van ser assassinats per pistolers anarquistes de la FAI. L'extrema dreta antirepublicana i antidemocràtica no tenia cap força social ni electoral a Catalunya, fet que va contribuir a reduir els enfrontaments entre grups armats de signe polític contrari.