Revolució russa de febrer i octubre de 1917: causes i fases
Revolució de febrer de 1917
La conjuntura de la Primera Guerra Mundial
El 1914 comença la Primera Guerra Mundial. Les aliances que es van formar amb el tsarisme (Entesa França-Anglaterra) van portar Rússia al conflicte des del principi. Les fàbriques es van transformar en indústries de guerra. Els agricultors van ser reclutats, la producció va baixar i els productes van escassejar, els preus van pujar i la capacitat administrativa es va reduir. La fam es va estendre. Les derrotes militars davant d'Alemanya i la mortaldat de combatents van generar crítiques i manifestacions. No hi havia confiança en el tsar i va esclatar una revolució per el desastre militar i econòmic, més gran que la de 1905.
Caiguda del tsarisme (febrer de 1917)
La gent al carrer demanava la fi de la guerra i millors condicions de vida. El 23 de febrer hi va haver una gran manifestació a Petrograd i el 27 de febrer una vaga general. Es van formar grups de soviets. El tsar i el govern es negaven a abandonar la guerra, però per la pressió de l'exèrcit i dels partits, el tsar va abdicar. La Duma, d'acord amb el soviet de Petrograd, va imposar un govern provisional, presidit pel príncep Lvov.
El nou govern va prometre reformes polítiques i socials, i també convocar una assemblea constituent per decidir el destí polític. Però es mantenia fidel a les aliances i continuava la Primera Guerra Mundial. La guerra i les condicions de vida seguien igual, i els soviets exigien la retirada i no reconeixien les lleis. Es va formar un doble poder: govern provisional i soviet.
Dualitat de poders (març-octubre de 1917)
El govern de Lvov, de caire liberal, va ser desbordat pel moviment popular, liderat pels soviets. Lenin va tornar a l'abril i va demanar el poder per als soviets, amb les seves Tesis d'abril, que reclamaven la retirada de la guerra i la presa del poder pels soviets. Les reformes no avançaven. Lvov va ser substituït per Aleksandr Kerenski, que volia reformes i continuar la guerra. El nou govern va prometre eleccions al novembre. L'agost, el nou govern va evitar un cop d'estat de militars tsaristes, ajudat pels soviets i els bolxevics, que es van fer populars. Lenin va convèncer els bolxevics del seu pla, però faltava convèncer els soviets de Moscou i Petrograd.
Revolució d'octubre de 1917
Les jornades revolucionàries
El govern de Kerenski volia una república parlamentària, crear una assemblea constituent i seguir la Primera Guerra Mundial. Els bolxevics i els soviets de Petrograd volien el poder i crear una república de soviets. Lenin havia estat exiliat, però els bolxevics i els soviets, ajudats per la Guàrdia Roja, van planificar la insurrecció. El 25 d'octubre les forces insurrectes es van apoderar del Palau d'Hivern, seu del govern. El govern va dimitir i Kerenski va fugir. La revolució es va estendre.
Primeres mesures de la revolució
Es va formar el Consell de comissaris del poble, que va implantar el socialisme i va prendre mesures: la terra per als llauradors, les empreses sota control dels obrers, la nacionalització de la banca i la supressió de l'exèrcit tsarista. Es va signar la pau amb Alemanya, el Tractat de Brest-Litovsk, pel qual Rússia renunciava als països bàltics, Finlàndia i Ucraïna, que esdevenia independent. Els camperols donaven suport al govern.