La Revolució de Setembre de 1868: La Gloriosa i la Constitució
La Revolució de Setembre de 1868
El setembre de 1868 va tenir lloc un pronunciament militar contra el govern d'Isabel II, dirigit pels generals Topete, Prim i Serrano. El manifest contra la reina, titulat “Viva España con Honra”, va marcar l'inici del moviment.
L'aixecament es va estendre ràpidament per la Península, culminant amb la derrota de les tropes fidels a la Corona a la batalla d'Alcolea. Això va provocar la dimissió del govern i l'exili de la reina cap a França.
El paper de les forces populars
El moviment va comptar amb un gran protagonisme de les forces populars urbanes, dirigides per demòcrates i republicans. Es van crear Juntes Revolucionàries a les ciutats, que van plantejar diverses demandes:
- Llibertat i sobirania.
- Separació Església-Estat.
- Supressió de les quintes i dels impostos de consum.
- Sufragi universal.
- Elecció de Corts constituents.
- Repartiment de la propietat o proclamació de la República.
També es va crear la Junta de Catalunya, que va proposar una junta central per recollir les demandes populars i iniciar un procés de reformes polítiques.
El Govern Provisional
Els dirigents unionistes i progressistes no compartien les propostes revolucionàries més radicals. A Madrid es va proclamar un govern provisional de caràcter centralista, sense consultar les juntes provincials. El general Serrano va ser nomenat regent i Prim president del govern, integrat exclusivament per progressistes i unionistes, marginant la resta de forces polítiques.
El nou govern va procedir a la dissolució de les juntes i al desarmament de la Milícia Nacional. Tot i això, va aprovar decrets per satisfer algunes demandes populars, com la llibertat d'impremta, el dret de reunió i associació, i el sufragi universal, convocant eleccions a Corts constituents (sufragi universal masculí per a majors de 25 anys).
La Constitució de 1869 i la Regència
La nova Constitució va establir un règim de llibertats molt ampli, incorporant principis democràtics que superaven els límits liberals de les constitucions de 1837 i 1845:
- Sobirania Nacional i sufragi universal masculí.
- Amplíssima declaració de drets i llibertats.
- Garantia de la llibertat de residència, ensenyament i religió (tot i el compromís de mantenir el culte catòlic).
- Divisió de poders amb preeminència del legislatiu (Congrés i Senat).
- Monarquia amb limitacions i sense atribucions legislatives per a la Corona.
- Independència del poder judicial i accés a la judicatura mitjançant oposicions.
Finalment, es va proclamar la Constitució i es va confirmar el general Serrano com a regent i Prim com a cap de govern.