Les Revolucions de 1848: Liberalisme, Democràcia i l'Ascens dels Nacionalismes
La Revolució Liberal i Democràtica (1848)
El 1848 es produeix una altra onada de revoltes que comença a França. La restricció de llibertats del govern de Lluís Felip d’Orleans és el detonador del moviment que acaba amb la fugida del rei i la proclamació de la República.
S'hi va formar un govern provisional que va impulsar el pensament democràtic, adoptant mesures clau:
- Sufragi universal masculí.
- Abolició de la pena de mort.
- Intervenció de l’Estat en l’economia.
- Garantia del dret a treballar i creació dels Tallers Nacionals per als aturats.
Després de les eleccions, va sorgir un govern moderat que va revocar totes les mesures anteriors. Els sectors populars i obrers es van revoltar contra la burgesia. Tot i que la revolta va ser sufocada, els burgesos es van sentir profundament amenaçats.
L'Impacte de la Revolució Francesa a Europa
La Revolució Francesa (RF) va provocar un impacte molt important arreu d'Europa, però sobretot als estats italians (Torí, Roma i Nàpols) i a l’Imperi Austríac.
- Viena (1848): La revolució va obligar l’emperador d’Àustria a atorgar una constitució liberal i abolir la servitud.
- Prússia: Sota la pressió de l'aixecament a Berlín, el rei va prometre una constitució liberal.
- Piemont: El 1850, esdevingué un exemple per a la resta d’Itàlia en proclamar una constitució liberal.
El Despertar de les Nacions: L'Ascens del Nacionalisme
A Europa central i oriental, les fronteres polítiques no coincidien gens amb les nacions. L’Imperi Austríac i l’Imperi Turc sotmetien nacionalitats diverses. A més, algunes nacions, com Alemanya i Itàlia, estaven dividides en múltiples ens polítics que els moviments nacionalistes volien unir en un estat únic.
Entre 1820 i 1848, Grècia i Bèlgica ja s'havien independitzat. El 1848 va comportar l'emergència dels nacionalismes, especialment a l'Imperi Turc.
El fervor nacionalista es va produir de manera paral·lela a l'agitació liberal i social i va fer esclatar la Primavera dels Pobles, un moviment de magnitud insuportable per als imperis.
Exemples de Moviments Nacionalistes de 1848
- Alemanya: A Frankfurt, el parlament va elaborar una constitució democràtica per a una futura Alemanya unida i va oferir la corona al rei de Prússia (que la va rebutjar).
- Hongria i Txèquia: Es van aixecar per intentar independitzar-se d’Àustria, i el seu nacionalisme va ser creixent.
Fracàs i Pervivència dels Ideals de 1848
La majoria dels moviments revolucionaris van ser sufocats ràpidament:
- Àustria: Va prendre Praga al juny, va restablir l’ordre a Viena i va eliminar la resistència d’Hongria.
- Prússia: Va suprimir l’assemblea constituent establerta a Berlín i va rebutjar la corona i qualsevol acord amb Frankfurt.
A França, la burgesia va donar suport al govern autoritari de Lluís Napoleó Bonaparte, qui el 1851 va proclamar el Segon Imperi i va consolidar un model de liberalisme nacionalista.