Revolucions de 1917 i Guerra Civil Russa
Revolucions de 1917 i Guerra Civil a Rússia
La Revolució de Febrer de 1917
L'any 1914, Rússia entrà a la Primera Guerra Mundial. Les derrotes al front i la falta d'aprovisionament a la rereguarda crearen un gran malestar que provocà vagues i manifestacions, reprimides amb gran duresa. Això afavorí la unió de l'oposició al Tsar.
La Revolució de 1917 començà després de la manifestació del 23 de febrer (8 de març en el calendari occidental) a Petrograd (antic Sant Petersburg). El lema era «Pau i pa».
- El 25 esclatà una vaga general.
- El 26 hi hagué motins als quarters i les tropes es negaren a disparar contra els vaguistes.
- El 27 de febrer es creà un govern provisional, on el socialista moderat Kerenski era la figura més destacada.
El govern pretenia instaurar un sistema polític liberal i el Tsar abdicà. Obrers, camperols i soldats formaren soviets per tot el país, que fins i tot arribaren a tenir milícies armades pròpies (Guàrdia Roja).
Ben aviat, els soviets van ser controlats pels bolxevics, que demanaven:
- L'eixida de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
- La millora de les condicions de vida dels obrers.
- El repartiment de terres entre els camperols.
- El reconeixement de les minories nacionals.
El fracàs del govern provisional
L'existència d'un doble poder (govern provisional i soviets) creà una gran inestabilitat política. El govern decidí que Rússia continuaria a la guerra, però les derrotes continuaren. El protagonisme dels soviets fou creixent.
Lenin, líder dels bolxevics, tornà de l'exili i plantejà un programa plasmat en les Tesis d'Abril. Els seus punts principals eren:
- La retirada de Rússia de la guerra amb la signatura immediata de pau.
- La redistribució de la terra.
- El control de les fàbriques per les comissions d'obrers.
- L'autonomia per a les nacionalitats.
- El lliurament del poder als soviets.
Les derrotes en la guerra i el descontentament de la població civil provocaren una insurrecció popular a juliol a Petrograd. El govern acusà els bolxevics d'haver-ho organitzat i Lenin hagué d'exiliar-se.
Al setembre, el govern provisional va fer front a un cop d'estat del sector més conservador de l'exèrcit, liderat pel general Kornilov, que va fracassar gràcies a la col·laboració dels bolxevics.
La Revolució d'Octubre de 1917
La nit del 24 d'octubre de 1917, Lenin s'instal·là a la seu del soviet de Petrograd. El dia 25, els soviets controlats pels bolxevics s'apoderaren dels punts estratègics de la capital, assaltaren el Palau d'Hivern i arrestaren el govern provisional. La revolució havia triomfat.
Es creà el primer govern bolxevic, presidit per Lenin. Immediatament, va negociar l'eixida de la guerra (Pau de Brest-Litovsk, 3 de març de 1918), decretà l'expropiació sense indemnització dels grans latifundis, amb el repartiment de la terra als camperols, i el control de les fàbriques per als treballadors. També es reconegué el dret a la sobirania dels pobles de Rússia.
La Guerra Civil i el Comunisme de Guerra
Els partidaris del tsarisme (terratenents, alts llocs de l'exèrcit, Església ortodoxa...) i els defensors del liberalisme intentaren posar fi a la revolució. Els contrarevolucionaris crearen l'Exèrcit Blanc i els bolxevics, l'Exèrcit Roig, que s'enfronten en una guerra civil (1918-1921).
L'Exèrcit Blanc temia que la revolució s'estengués pels seus països. Però la guerra acabà amb la victòria dels bolxevics.
Per abastar el front i les ciutats durant el conflicte, el govern adoptà una política econòmica coneguda com a «Comunisme de Guerra». Es nacionalitzà la indústria i es requisaren les collites per alimentar l'exèrcit.
Durant aquesta etapa s'establiren les bases del nou estat: totes les decisions quedaren en mans dels bolxevics, que passaren a anomenar-se Partit Comunista. La resta de partits foren prohibits i s'instaurà una veritable dictadura comunista.
Tant les mesures econòmiques com les polítiques provocaren vagues i revoltes, que el govern reprimí amb violència.
L'impacte de la Revolució Russa
En la seva època, la Revolució d'Octubre tingué un impacte comparable al de la Revolució Francesa. Molts liberals occidentals pensaren que el règim dels soviets tindria una vida curta, mentre que els simpatitzants dels bolxevics cregueren que era el prolegòmen de noves revolucions socialistes.
A Alemanya, els espartaquistes, liderats per Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, intentaren imposar un règim comunista a Alemanya, però fracassaren.