Les Revolucions Burgeses de 1830 i 1848: De Carles X a Napoleó III
Les Revolucions Burgeses del 1830 i el 1848
Després del Congrés de Viena, el 1830 i el 1848 van tenir lloc dos grans moviments. En estar promoguts per la burgesia, reben el nom de Revolucions Burgeses. Aquestes revolucions van començar a França i es van escampar per l'Europa Occidental.
Quan va morir Lluís XVIII el 1824, el va succeir Carles X, que va intentar restablir totalment l'Antic Règim.
La Revolució de 1830: La caiguda de Carles X
El primer ministre de Carles X va dissoldre la Cambra de Diputats i va suprimir la llibertat de premsa, provocant un moviment popular a París. Carles X va haver de deixar el tron i els dirigents revolucionaris el van oferir a Lluís Felip d'Orleans.
La Revolució de 1848: Causes i expansió
Aquest va ser un moviment revolucionari més ampli que el de 1830. Les causes principals van ser:
- Radicalització de les idees liberals.
- Una nova ideologia: El nacionalisme s'havia escampat cada vegada més, especialment als estats alemanys i italians.
- La crisi econòmica de 1845: Les males collites de l'agricultura europea van provocar carestia d'aliments i fam.
La Revolució de 1848 a França i la Segona República
La monarquia de Lluís Felip d'Orleans va funcionar durant uns anys, però una sèrie de protestes al carrer van desembocar en una gran insurrecció republicana el 23 de febrer de 1848. El rei va abdicar i els insurrectes van proclamar la Segona República Francesa.
Es va establir un govern provisional de liberals, demòcrates i socialistes que va promulgar el sufragi universal. Es va promulgar una Constitució i, el desembre de 1848, es van celebrar eleccions. Va ser elegit Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de l'emperador.
El Segon Imperi Francès (1852-1870)
El 1852, Lluís Napoleó va establir l'Imperi i va prendre el nom de Napoleó III.
Napoleó III volia convertir França en una gran potència internacional i colonial. No obstant això, alguns fracassos de l'emperador van fer augmentar l'oposició política a l'interior de França.
Napoleó i el seu govern van pensar que una guerra victoriosa augmentaria el prestigi de l'Imperi. Això va menar França a la guerra amb Prússia, un conflicte que va significar la derrota total de l'emperador i la proclamació de la Tercera República (1870).