Revolucions i Conceptes Clau del Segle XVIII

1. La Revolució Demogràfica

Descripció i Context de la Font

Descripció de la font: Primària, de tipus assagístic. Es tracta d'un fragment del llibre d'un autor considerat el «pare de la demografia».

Context: Descriu el sistema demogràfic de l'Antic Règim, definint els motius pels quals hi havia crisis de subsistència i el «sostre» al qual podia arribar el creixement demogràfic.

Context Ideològic

Es nota que l'autor és un il·lustrat, demostrat per la confiança en el mètode científic (i l'observació de la natura) i les referències al pes ineludible de les lleis naturals. Tot i això, el pessimisme amb què accepta la realitat, que considera insuperable, podria permetre'ns identificar-lo amb una persona de pensament tradicional o providencialista.

Característiques del Sistema Demogràfic Antic

Aquest inestable equilibri entre la població i els recursos estava provocat per:

• L'escàs rendiment agrícola (a causa de l'estancament tecnològic).
• Les collites irregulars.

El sistema es caracteritzava per:

• Altes taxes de natalitat i mortalitat.
• Creixement vegetatiu (la diferència entre naixements i defuncions) gairebé zero, sovint fins i tot negatiu.

El Canvi Cap al Règim Demogràfic Modern

Durant el segle XVIII, aquest sistema tendeix a canviar cap a un altre règim demogràfic (el que anomenem «modern») que es caracteritza per (detalls a afegir).

Aquest canvi es produeix perquè:

• Disminueix la mortalitat (menys impacte de guerres, malalties i fams).
• Augmenta la natalitat (per les vacunes, l'augment de la nupcialitat, etc.).

Caldria fer referència a la Revolució Agrària per explicar aquests canvis.

2. La Independència de les Tretze Colònies

Descripció de la Font i Context Polític

Es tracta d'una font primària de tipus polític, un fragment del document conegut com la Declaració (detalls a afegir).

Context polític: Es podria explicar la tensió creixent entre les 13 colònies d'Amèrica del Nord i la Gran Bretanya (la seva metròpoli) després que la victòria contra França en la Guerra dels Set Anys li permetés sotmetre a control el territori americà i intentar compensar les despeses bèl·liques amb nous impostos sobre els colons.

Context Ideològic i Justificació

Aquests colons, fent servir arguments il·lustrats, justifiquen el seu aixecament en aquest document. Els arguments clau són:

• El «consentiment dels governats» (basat en obres com *El Contracte Social* de Rousseau).
• El dret de rebel·lió contra una imposició considerada arbitrària, ja que les colònies no participaven en el Parlament britànic.

Debat sobre la «Revolució Americana»

No seria correcte parlar de «revolució americana», ja que, excepte el trencament del lligam colonial, res no canvia en els nous Estats Units d'Amèrica. Un bon exemple d'això és l'explotació de la terra amb mà d'obra esclava per part dels grans propietaris que s'omplen la boca de grans declaracions sobre la igualtat dels homes.

Es podria argumentar el contrari (sobretot dient que el procés oferirà un model clar a les colònies espanyoles al sud del continent o als francesos de 1789), sense perdre puntuació.

3. El Liberalisme Econòmic

Descripció de la Font

Es tracta d'una font primària de tipus assagístic: un fragment del llibre La Riquesa de les Nacions, d'Adam Smith, publicat el 1776. El text es podria dividir en dues parts.

3.1. La Llei de l'Oferta i la Demanda

El primer paràgraf descriu amb profunditat la llei de l'oferta i la demanda, i ja ens permet situar el text en el context ideològic correcte. Smith, considerat el pare de la ciència econòmica i un defensor del liberalisme, és un il·lustrat que, observant les regles de la naturalesa, explica amb voluntat de sistematització científica com funciona el mercat i la seva famosa *mà invisible*. Aquest concepte no hauria de faltar.

3.2. El Principi de Subsidiarietat de l'Estat

El segon fragment ens parla del «principi de subsidiarietat de l'Estat» i ens indica les tasques que ha de tenir dins del sistema econòmic que propugna. L'Estat ha de:

• Fer de policia, protegint les persones i les seves propietats.
• Impartir justícia.
• Posar en marxa les infraestructures necessàries per al desenvolupament econòmic que els privats (les empreses) no poden implementar perquè disminuirien els seus beneficis.

En defensar que l'Estat no participi en l'economia, Smith critica la tradicional intervenció dels monarques absoluts (mitjançant impostos sobre l'activitat comercial, atorgament de monopolis a les companyies de comerç) i les reglamentacions gremials, que, en voler fixar com havia de ser i fer-se la producció, restringien la llibertat i la iniciativa dels inversors (que intentaven escapar-se d'aquest control mitjançant el *putting-out system* o «sistema de producció domèstica»).

4. L'Obra Política de les Assemblees Revolucionàries

4.1. L'Obra dels Revolucionaris Moderats (Assemblees)

L'obra de govern dels revolucionaris moderats que dominen les assemblees està especialment preocupada per crear una nació racionalment raonable. Per això:

• Divideixen el territori en 83 departaments que substitueixen totes les velles i confuses jurisdiccions feudals.
• Aboleixen les relacions de vassallatge (el feudalisme), fent així tots els francesos ciutadans iguals davant la llei i davant dels impostos (amb un sistema fiscal basat en impostos directes que es reparteixen racionalment en fer-los proporcionals).
• Igualen els ciutadans davant la justícia trencant qualsevol privilegi (jutjats escollits, codi penal sense tortura).
• Treballen a favor d'un estat laic (Constitució Civil del Clergat) i dels drets individuals (contra els drets col·lectius típics de l'Antic Règim), com demostra la Declaració de Drets de l'Home, en la qual veiem mostres de la seva voluntat universal.

Límits de l'Obra Moderada

La tasca de les assemblees només beneficia l'alta burgesia. Així ho demostren:

• L'abolició dels gremis (que protegien els vells tallers, però que limitaven la lliure inversió i la iniciativa empresarial).
• La Llei de Le Chapelier (que impedeix als obrers associar-se per lluitar pels seus interessos).
• La Constitució de 1791, que tot i tenir separació de poders i per tant constituir un trencament clar respecte a l'Antic Règim, es basa en el sufragi censatari (es podria explicar en què consisteix i quin sentit té).

4.2. L'Obra de la Convenció Jacobina

L'obra de la Convenció Jacobina va més enllà de matar el rei (que en realitat mor quan la Convenció és controlada pels girondins) o els contrarevolucionaris de la Vendée, quan s'argumenta que davant l'atac absolutista contra França, la seva rebel·lió constitueix una «punyalada per l'esquena».

Aquesta situació desencadena el Terror (militar, econòmic, judicial) i donaria per explicar:

• La Llei de Sospitosos.
• La Llei del Màximum.
• La lleva en massa.

Es podrien explicar les polítiques d'aprofundiment de la igualtat (detalls a afegir) i les de protecció dels desemparats, per demostrar que les polítiques jacobines volen fer arribar a tothom les innovacions revolucionàries.