Les Revolucions Industrials i el Liberalisme Polític
La Primera Revolució Industrial (1780-1850)
La Revolució Agrícola va comportar un augment de la producció, mentre que la revolució demogràfica va provocar un augment de la població i la demanda. El comerç internacional va permetre l'augment del capital, i les millores en comunicació i transports van assegurar un transport ràpid i barat. Les innovacions tecnològiques van introduir màquines en la producció i el transport.
- Sistema fabril: Indústria tèxtil (cotó) i siderúrgica (carbó i ferro).
- Liberalisme econòmic: Adam Smith, Robert Malthus i David Ricardo.
- Capitalisme.
La Segona Revolució Industrial (1870-1914)
Es caracteritza per les noves energies, amb la substitució del carbó per l'electricitat i el petroli.
- Indústries: Metal·lúrgia (automòbil i aviació), consolidació del ferrocarril i indústria química (productes químics, pesticides, adobs, medicaments...).
- Potències: Noves potències industrials com Gran Bretanya, Alemanya, els EUA i el Japó.
- Nova organització industrial: Taylorisme.
La Revolució Americana
Basada en la sobirania nacional, va donar origen als EUA a partir de les 13 colònies d'Anglaterra i la declaració dels drets dels ciutadans (1774). Thomas Jefferson va ser el màxim impulsor de la ideologia de la Revolució Americana i va redactar el 1776 la Declaració de Drets de Virgínia.
La Revolució Francesa (1789)
Causes: Crisi financera, males collites, despeses de l'Estat, descontentament de la noblesa i la burgesia, i la influència de la Il·lustració.
Assemblea Nacional (1789-1791)
Constitució de 1791: Separació de poders, sobirania nacional, igualtat legal, dret de veto del rei, sufragi directe i censatari.
Reformes: Abolició de gremis i duanes interiors, desamortització, separació Església-Estat, unificació de mesures i creació de la Guàrdia Nacional.
La República (1792-1794)
Convenció, Primera República, guerra i el Terror amb Robespierre. Divisió entre girondins i jacobins.
Revolució Burgesa: Termidor i Directori
Nova constitució, sufragi censatari i abolició de les lleis jacobines. Guerra contra les potències absolutistes europees. L'exèrcit pren protagonisme com a institució d'ordre i defensa de la nació.
L'era de Napoleó
Cop d'estat de Napoleó i inici del Consolat. Codi Civil i expansionisme per Europa. Campanyes a Espanya i Rússia. Finalment, abandona el poder després de la derrota definitiva a Waterloo. El 1821, Napoleó mor a l'exili a l'illa de Santa Helena.
La Restauració Absolutista (1814-1848)
Després de la derrota de Napoleó, es produeix el retorn al poder de les monarquies absolutes. El 1815 se celebra el Congrés de Viena amb Rússia, el Regne Unit, Prússia i Àustria per restaurar l'absolutisme.
Es crea la Santa Aliança per a la defensa dels principis de l'absolutisme i l'intervencionisme militar contra les idees de la Revolució Francesa.