Les Revolucions Liberals i el Romanticisme del Segle XIX
La nova onada revolucionària (1820-1848)
El liberalisme és el pensament en què es van basar les revolucions burgeses. El nacionalisme és la ideologia i el moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació.
Les onades de 1820 i 1830
Durant els anys 1820 i 1830 es va produir l'auge del nacionalisme (ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació). El 1820 es va produir la primera onada revolucionària; es va iniciar a Espanya, va donar lloc al Trienni Liberal i va culminar amb la independència de Grècia (1829). El 1830 es va produir la segona onada revolucionària, que va tenir lloc a França. El rei Carles X de Borbó va intentar derogar la carta que havia concedit Lluís XVIII i va tenir com a resultat la independència de Bèlgica (1830).
Les revolucions de 1848
A França, el règim cada cop més moderat i corrupte de Lluís Felip es va haver d’enfrontar amb una revolució que va tenir com a resultat la proclamació de la II República. El nou règim no va satisfer les demandes dels obrers, que es van rebel·lar en les revolucions del mes de juny, malgrat que van ser derrotats. Va triomfar la burgesia amb la Constitució de 1848, de caràcter molt moderat. En les eleccions va guanyar Napoleó III, qui l’any 1851 va posar fi a la República i va proclamar el II Imperi.
Conseqüències de les revolucions
- Punt de partida de les unificacions d’Itàlia i Alemanya.
- Avenç de la democràcia.
- Organització del moviment obrer.
La independència d’Iberoamèrica
Simón Bolívar va ser el promotor de la independència de Colòmbia, Veneçuela, l’Equador, el Perú, Bolívia i Panamà, i va aconseguir la creació de la Gran Colòmbia, que pretenia ser el germen d’uns Estats Units d’Iberoamèrica.
- Criolls: descendents directes dels colonitzadors castellans.
- Mestissos: descendents de dues races diferents. A Amèrica fa referència als descendents d’espanyols i indis.
L’art en l’època de les revolucions: El Romanticisme
El Romanticisme és el moviment artístic del segle XIX que defuig la formalitat restrictiva del classicisme i l’aplicació rigorosa dels cànons artístics.
- Rebutja la raó i els gustos clàssics; en canvi, va revaloritzar l’expressió dels sentiments.
- La inspiració es busca en l’edat mitjana i no en l’època clàssica.
- Es va imposar una nova visió del món i de l’ésser humà que implicava la supremacia de la imaginació, la fantasia i la creativitat sobre el món acadèmic, i que reclamava més llibertat enfront de les normes.
En la literatura destaca Victor Hugo i en la música Chopin.