Les Revolucions Russes de 1905 i 1917: De Lenin a Stalin
La Revolució Russa de 1905: Causes i Canvis
La Rússia dels tsars era un territori governat per un monarca absolut, el tsar, que utilitzava una burocràcia fidel, un exèrcit nombrós i l’Església per mantenir el control. L'economia es basava principalment en l’agricultura, la qual era endarrerida i amb baixa producció, cosa que dificultava l'alimentació de la població.
L'Estructura Agrària i Social
- La propietat de la terra era comunal o estava en mans de la noblesa i els kulaks (pagesos rics).
- Les condicions de vida dels pagesos eren molt precàries, i en algunes zones encara existia l'esclavitud.
L'Aparició de la Classe Obrera
Al final del segle XIX, a la part occidental de l’Imperi Rus havia penetrat el capitalisme i s’havia iniciat la industrialització. Això va suposar l’aparició d’un grup d’obrers. La gran majoria d’aquests obrers treballava en grans empreses, rebia salaris baixos i vivia en males condicions.
Causes i Conseqüències de la Revolució de 1905
La Revolució del 1905 va esclatar a causa de l'agitació social i política existent durant el regnat de Nicolau II, motivada per:
- Les males condicions de vida de la població.
- La corrupció a la cort.
- La derrota militar russa en la Guerra Russojaponesa.
Com a conseqüència de la revolució, el govern del tsar Nicolau II va haver de fer petites reformes econòmiques i socials, incloent-hi la convocatòria de la Duma (parlament) i la proposta d'una reforma agrària.
Els Fets de 1917: De la Revolució Liberal a la Socialista
La Revolució Liberal de Febrer
La mala participació en la Primera Guerra Mundial va provocar la revolució liberal de febrer de 1917. Aquesta va comportar la dimissió del tsar i l’establiment d’un govern provisional, presidit inicialment per Lvov i, més tard, per Kerenski.
La Insurrecció Bolxevic i la Presa del Poder
Lenin va fer una crida per donar tot el poder als soviets (assemblees de treballadors i soldats) i abandonar la guerra. El govern de Kerenski va haver d’enfrontar-se a un intent de cop d’Estat dels militars tsaristes, als quals va vèncer gràcies al suport dels bolxevics. Aquest fet va augmentar la popularitat dels bolxevics entre les masses.
Lenin va convèncer el Partit Bolxevic de la necessitat de passar a la insurrecció armada. L'octubre de 1917 es va produir la revolució socialista, duta a terme pels bolxevics. El poder va quedar en mans dels soviets i Lenin es va convertir en president.
La Dictadura del Proletariat segons Lenin
Lenin va qualificar el nou Estat soviètic de “dictadura del proletariat”. Aquesta expressió es justifica perquè els bolxevics, en prendre el poder, van decidir dissoldre l’Assemblea Constituent, que havia estat escollida per eleccions i que s'encarregava de transformar el tsarisme en una república democràtica. Per a Lenin, la dictadura del proletariat era necessària per assegurar la transició al socialisme i eliminar la influència burgesa.
La Lluita per la Successió de Lenin (Trotski vs. Stalin)
Els Contendents i les seves Concepcions
Després de la mort de Lenin, es va produir un buit de poder i una intensa lluita per la seva successió. Aquest enfrontament es va protagonitzar entre dues figures clau:
- Trotski: La figura més destacada entre els successors de Lenin i líder de l'Exèrcit Roig.
- Stalin: Ocupava la Secretaria General del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
Concepció de Trotski: Revolució Permanent
Trotski tenia una concepció radical de la revolució. Les seves propostes incloïen:
- L’abandonament de la NEP (Nova Política Econòmica).
- L’impuls de la col·lectivització agrària.
- L’extensió de la revolució a Europa, l’anomenada revolució permanent.
- Un funcionament més democràtic del partit.
Concepció de Stalin: Socialisme en un Sol País
Stalin representava unes posicions més conservadores i pragmàtiques. Proposava:
- Continuar amb un sistema econòmic mixt.
- Construir el socialisme en un sol país (l'URSS).
- Reservar les decisions polítiques als dirigents del PCUS, eliminant tot debat intern del partit.
L'Estalinisme: Definició, Economia i Conseqüències
Què és l'Estalinisme?
L’estalinisme va ser l’etapa política de la Unió Soviètica caracteritzada pel poder personal i dictatorial del seu màxim dirigent, Stalin. Es va basar en el control total de l'Estat i del Partit Comunista.
Política Econòmica de Stalin: Industrialització Forçada
En l’àmbit econòmic, Stalin pretenia convertir l’URSS en un país plenament industrial i augmentar dràsticament la producció del sector agrari mitjançant la planificació centralitzada (Plans Quinquennals).
Èxits i Fracassos de la Planificació Econòmica
La política econòmica estalinista va tenir resultats mixtos:
- Èxits: Es va aconseguir una ràpida i massiva industrialització, especialment de la indústria pesada, convertint l'URSS en una potència industrial.
- Fracassos: L’agricultura va ser un dels punts febles. El fracàs de la col·lectivització forçada i la planificació agrària va motivar etapes d’escassetat en el subministrament d’aliments. A més, la prioritat de la indústria pesada va provocar un desproveïment de productes de consum, i la societat soviètica es va trobar sovint privada de productes bàsics.
El Culte a la Personalitat i la Repressió Estalinista
Definició del Culte a la Personalitat
El culte a la personalitat va ser el fenomen que es va generar al voltant d’Stalin, a qui es venerava com un líder infal·lible i el gran benefactor de l’URSS. Aquest culte es va promoure a través de la propaganda massiva i el control dels mitjans de comunicació.
Com va aconseguir Stalin el Poder Absolut?
Stalin va aconseguir fer-se amb el poder absolut a l’URSS gràcies a la gran repressió que va exercir contra aquells que mostraven dissidències, incloent-hi l'eliminació física dels seus rivals polítics (com Trotski) i la persecució de la vella guàrdia revolucionària mitjançant les Purgues i els camps de treball (Gulags).