Riscos laborals per exposició a agents químics

-Neumoconiòcits: (compostos aerosols en forma de pols, fums o fibres que s'adhereixen al pulmó provocant l'enduriment del parènquima. El resultat és una insuficiència respiratòria i inclus certs tipus de tumors. Exemples: Sílice, amiant)

Asfixiants

(Produeixen el desplaçament de l'O2 dificultant la seva arribada als teixits. Exemples: CO, Àcid cianhídric)

Anestèsics i narcòtics

(Actuen com a depressors del SNC, limiten l'activitat cerebral. El cervell presenta força irrigació degut a la seva activitat subest de caràcter lipídic, això fa que sigui diana de substàncies liposolubles. Exemples: dissolvents orgànics, toluè, acetona, èter)

Sensibilitzants

(Produeixen reaccions al·lèrgiques generant respostes immunològiques. No es manifesten de la mateixa forma a tots els individus. Les respostes apareixen a la pell, dermatitis, a les mucoses, conjuntivitis, i a les vies respiratòries, asma. Exemples: isocianats, emprats en pintures i espumes)

Cancerígens, mutagènics i teratogènics

(Afecten al material genètic de l'individu provocant proliferació cel·lular desordenada, cancer. Cancerígens: Arenic (pell), amiant i CrVI (pulmó), Clorur de vinil (fetge), Benzè (sang). Mutagènics: alteracions del material genètic (a-benzopire), teratogènics: afectes al desenvolupament de l'embrió (dioxines)

Sistèmics

(Substàncies que actuen sobre òrgans o sistemes específics. Els principals són els que afecten al SNC, al fetge i al ronyó. Els seus efectes són additius. Exemples: mercuri i metanol (afecten al SNC), metalls pesants (al ronyó), cloroform i altres hidrocarburs (al fetge)

Valor límit i de referència

Són valors que s'utilitzen com a criteri de valoració per avaluar el risc degut a l'exposició d'agents químics. VLA: valor límit ambiental és aquella concentració sota de la qual no existeixen efectes adversos per a la salut de la majoria dels treballadors. VLA-ED: són les concentracions en l'aire agafades com a valor promig tolerable en exposicions de 8 hores diàries, durant 5 jornades setmanals i sota de les quals es considera que normalment no existeix risc d'efectes nocius per a l'individu. VLA-EC (curta duració) valors de concentració màxima a la que pot exposar-se l'individu per períodes de fins a 15 minuts sense efectes negatius, es toleren fins a 4 períodes per jornada. VLB (valor límit biològic) són valors de referència per indicadors biològics associats a l'exposició global als agents químics. Els VLB són aplicables a exposicions professionals de 8 hores diàries durant 5 dies a la setmana.

Establiment dels valors límit

• Criteris tècnics (estudis epidemiològics i toxicològics, sobre animals)
• Analogia química (estudis de estructura química, no massa fiable)
• Experimentació humana amb voluntaris (no habitual, i només per als poc perillosos)