Rituals funeraris i crítica social en els contes de Jesús Moncada
La mort i els rituals funeraris sovint reben un tractament per part de Jesús Moncada ple d'ironia i d'humor que els lleva transcendència i els aporta quotidianitat. En aquests contes que s'ocupen de la mort també l'element extraordinari, sorprenent, que en ocasions frega la màgia, hi té un paper destacat. Aquest seria el cas dels contes com ara «Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana», «Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues» i «Els delfins» d'aquest recull, mentre que el quart conte amb presència destacada de la mort, «Preludi de traspàs», té un to més greu, que l'agermana, també des d'aquest punt de vista amb «Guardeu-vos de somiar genives esdentegades», en què la presència de la superstició –creença religiosa considerada irracional i esgarriadora– és el tema del conte.
Gairebé com si es tractessen d'exempla medievals de caràcter didàctic, edificant o esporuguidor, en ocasions Moncada sembla que haja redactat alguns contes per il·lustrar críticament i d'una manera divertida les passions, les actituds morals, els anhels i els somnis de diferents personatges; és clar que sense cap intencionalitat moral ni, encara menys, religiosa. Així, el conte «Informe provisional sobre la correguda d'Elies» sembla que tinga com a tema la gasiveria; «Els delfins», la vanitat; «Paraules des d'un oliver», la mesquinesa; «Amor fatal en decúbit supí», la repressió sexual i la hipocresia... Una crítica social que deixa entreveure les simpaties personals de l'autor i que en ocasions pot fregar la sàtira. En el cas de personatges socialment desafavorits acostuma anar acompanyada d'un grau de tendresa que lleva intensitat a la crítica, mentre que si la crítica té com a objecte un personatge de les classes benestants o poderoses la narració pren un caire més punyent, amb un punt de sarcasme o d'ironia corrosiva.
Jesús Moncada va manifestar expressis verbis en diverses ocasions que el conte ha de ser ràpid i concís, quasi vertiginós, encara que tinga quinze pàgines. Ha de dir allò que es vol dir amb les paraules i les pàgines justes, una paraula de més pot espatllar el conte. El conte ha de ser un enginyós i sorprenent cop de maça en la consciència del lector. Per tant, no ha d'estranyar que allò que més caracteritza l'estil narratiu dels contes d'El Cafè de la Granota –i de la resta de contes de Jesús Moncada– siga l'agilitat i la concisió expositives, però sense caure mai en la parquedat i encara menys en el laconisme. La digressió i el circumloqui són explícitament bandejats perquè, com li diu en diverses ocasions el vell Cristòfol al cronista anònim d'aquest recull, no convé barrejar les històries. Per completar la descripció de l'estil de Jesús Moncada convé destacar com no es noten, si més no a primer cop d'ull, la preocupació i la dedicació amb què l'autor ha confeccionat els seus artificis literaris.
Els catorze contes d'aquest recull es poden dividir, pel que fa a l'estructura, en dos grans grups: els soliloquis i les cròniques o informes. Els contes «Preludi de traspàs» i «Guardeu-vos de somiar genives esdentegades», tant per tema com per estructura i estil, estarien exclosos d'aquesta agrupació dual. Així doncs, serien soliloquis els contes «La Plaga de la Ribera», «Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues», «Els delfins», «Paraules des d'un oliver» i «L'assassinat del Roger Ackroyd», mentre que serien cròniques la resta de contes, és a dir «Un barril de sabó moll», «Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana», «Informe provisional sobre la correguda d'Elies», «Futbol de ribera», «Un enigma i set tricornis»,
«Amarga reflexió sobre un manat de cebes» i, d'alguna manera, també «Amor fatal en decúbit supí». Els cinc soliloquis del recull, al seu torn, es poden qualificar en soliloqui ('Fet de parlar sol, amb si mateix') pur, com seria en el cas del conte «Els delfins», en soliloqui epistolar en el cas de «La Plaga de la Ribera» i «Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues», i en soliloqui amb interlocutor mut en els contes «Paraules de d'un oliver» i «L'assassinat del Roger Ackroyd».