Rius del vessant cantabric
1) LA INFLUÈNCIA DE L’AIGUA EN EL MEDI NATURAL
l’aprofitament dels recursos hídrics. Les obres hidràuliques.
Per a poder aprofitar els recursos hídrics s’han de fer obres hidràuliques, és a dir, infraestructures o instal·lacions destinades a recollir-los, emmagatzemar-los, transportar-los i tractar-los.
a)Les obres de captació, sobretot dels rius, s’aprofiten mitjançant embassaments, pous i plantes dessalinitzadores
-Els embassaments, s’han construir aprofitant els desnivells del relleu per on circulen els rius principals. S’utilitzen per a:
*Producció d’electricitat.
*Regadiu.
*Abastir a la població
*Regularització del cabal (zones d’inundació)
*Esports aquàtics, pesca, navegació, etc.
Pero presenten una sèrie de problemes
*Són cars.
*No són rendibles (en alguns casos)
*Provoquen impactes socials (inundació de pobles i de terres de cultiu)
*Alteren el medi ambient (modificació del cabal del riu, reducció de l’aportació de sediments).
-Els pous i galeries que capten l’aigua dels aqüífers per a usos industrials i urbans, especialment en el sud i l’est peninsular i en les illes.
-Les plantes dessalinitzadores:
Obtenen aigua dolça a partir de l’aigua salada de la mar.
Usos: domèstics, industrials i regadiu.
Espanya, primer país de la UE en dessalinització
PROBLEMES:
-Cost de les instal·lacions.
-Consum energètic molt alt.
-Eliminació de la salmorra.
b) Les obres de transport i distribució condueixen l’aigua:
c) Les obres de sanejament i tractament de l’aigua:
-Les plantes potabilitzadores, que eliminen les substències nocives per al consum
-Les estacions depuradores d’aigües residuals, que eliminen les substàncies nocives de l’aigua abans d’abocar-les al medi natural
-Les estacions de regeneració d’aigües residuals, tracten l’aigua depurada per reutilitzar-la en usos que requereixen aigua potable: reg agrícola i urbà, la indústria, etc. El problema són els regants, temerosos del rebuig als seus productes per part dels consumidors.
d) La regulació, gestió i planificació dels recursos hídrics.
Estan regulats per:
Els PLANS HIDROLÒGICS DE CONCA que:
-Determina les necessitats i obres de cada conca
-Responsables les Comunitats Autònomes.
i per: el PLA HIDROLÒGIC NACIONAL, el qual
-Coordina els plans de les conques i dissenya les actuacions generals
-L’elabora l’Estat.
-Objectius:
*Assegurar el subministrament d’aigua a tot el territori espanyol i aconseguir un desenvolupament regional equilibrat.
*Garantir que es faça un ús racional de l’aigua, així com la qualitat i el bon estat ecològic per a protegir la salut humana i dels ecosistemes.
*Pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres a través de la planificació i les obres necessàries.
a)EL PAISATGE VEGETAL DEL CLIMA OCEÀNIC.
Correspon a la regió eurosiberiana. Les formacions característiques que hi podem trobar són:
1.Bosc caducifoli: dens, format per arbres alts, de tronc recte i llis i de fulla caduca. Al sotabosc creixen falgueres i molses. Les espècies més característiques són el roure i el faig.
EL FAIG: necessita molta humitat, no tolera bé el calor i sí el fred. Prefereix el sòls calcaris, és un arbre de muntanya i s’empra per a fer mobles. Es troba en la Serralada Cantàbrica i en el Pirineu Navarrés. EL ROURE: necessita menys humitat que el faig, i no tolera bé la calor ni el fred excessiu, per tant se situa en altituds més baixes. La seua fusta és dura i preferix els sòls silicis. Les àrees més esteses es troben a Galícia i a la Serralada Cantàbrica.
L’acció humana ha comportat canvis en la vegetació natural del bosc caducifoli: s’ha reduït l’extensió del bosc (perquè s’han perdut els usos tradicionals (la llenya, el carbó vegetal…, per les cremes incontrolades, etc) i s’hi han introduït espècies secundàries d’aprofitament agropecuari com el castanyer i s’han repoblat boscos amb arbres de creixement ràpid com el pi (fusta i resina) i el eucaliptus (cel·lulosa i pasta de paper).