Romanticisme i Neoclassicisme: Canvis Artístics i Socials (1820-1850)
Romanticisme i Neoclassicisme: La Transició Artística (1820-1850)
Context Històric i Social de la Ruptura
Després del període revolucionari i napoleònic a França, que coincideix amb la fase de predomini del Neoclassicisme, es pot parlar d’una reacció romàntica que sintonitza amb l’oposició burgesa a les restauracions monàrquiques i absolutistes i amb els moviments nacionalistes entre 1820 i 1850 aproximadament. Aquesta divisió es basa en la consideració dels conceptes “clàssic” i “romàntic” com a antagònics i excloents.
L'Ascens de la Burgesia i els Nous Ordres
L’ascens de la burgesia va impulsar la construcció d'un nou ordre. Aquests canvis s’introdueixen a partir de dos processos històrics fonamentals:
- Les revolucions burgeses.
- La Revolució Industrial.
La burgesia buscava establir un nou ordre polític, social i econòmic.
Del Neoclassicisme al Preromanticisme
El Neoclassicisme ja aportava elements que podem considerar preromàntics. Apareixen ben aviat símptomes de trencament amb la tradició clàssica. Aquesta ruptura amb la tradició arriba per dos camins principals:
- Aspecte temàtic-ideològic: Aparició de nous temes (històrics, revolucionaris, exaltació de l’heroi contemporani…). Les seves arrels ideològiques provenen especialment de Rousseau i de Fichte, lligat al naixement del nacionalisme.
- Aspecte pictòric: Trencament amb la tradició heretada del Renaixement, manifestat en:
- Composicions complexes.
- Punts de vista casuals.
- Predomini del color sobre la línia.
- Pinzellada solta i ràpida.
El Romanticisme com a Actitud Vital i Canvi de Mercat
El Romanticisme no és només un estil artístic, és una actitud vital que afecta tant l’art com la literatura i altres àmbits de la vida durant bona part del segle XIX.
Transformació del Mecenatge Artístic
Les revolucions polítiques i econòmiques van produir canvis importants en el món artístic:
- La monarquia i l’Església deixen de ser els principals clients.
- Són substituïts per la burgesia, que veu en l’art una manera de plasmar la seva condició de líder social.
Els temes, tot i que encara poden ser religiosos, s'han d'adequar als nous gustos burgesos (com ara paisatges i retrats) i a les noves necessitats del mercat (mercats d'art, biblioteques públiques).
La Nova Relació Artista-Client
Les relacions artista-client tenen un nou enfocament: l’art ha de formar part dels desitjos del públic i ha de tenir unes característiques a les quals s’ha d’adaptar el creador.
Institucions i Difusió de l'Art
L'aparició del Louvre i del Prado suposa acostar al gran públic les col·leccions artístiques fins aleshores inaccessibles, i fomenta la pràctica de copiar dels grans mestres. Els mitjans de comunicació acompanyaran el debat i la difusió de l'art.
L'Impacte de la Fotografia
Posteriorment, la pintura es veurà condicionada per l’aparició de la fotografia el 1839.