Rubén Darío i Juan Ramón Jiménez: el modernisme poètic en la literatura hispànica
Rubén Darío
Rubén Darío va ser qui millor va sintetitzar el modernisme literari i és considerat el paladí de l'Espanya i de la poesia en llengua castellana entre els anys 1892 i 1898.
Obres
Epístolas y poemas, obra juvenil de 1885, on predomina el to romàntic i la mètrica clàssica. S'hi evidencia la influència de Campoamor, Víctor Hugo i Bécquer.
Abrojos, poemari de 1887 que representa un equilibri entre classicisme i romanticisme, on adquireix protagonisme la intuïció i el sentiment. Són poemes breus que expressen el sofriment del poeta incomprès.
Prosas profanas, llibre de 1896 que encarna la plenitud del modernisme formal: sumptuositat expressiva, neologismes i innovacions mètriques. En les composicions finals s'intueix ja un canvi cap a motius poètics més íntims.
Cantos de vida y esperanza, poemari de 1905, més reflexiu i amb un simbolisme més profund. L'evasió aristocràtica apareix tamisada pel to filosòfic d'algunes composicions. Darío tracta temes com la defensa dels valors culturals, la nostàlgia per la infància i la joventut, i la naturalesa i distinció de l'ésser humà.
Poema del otoño, escrit el 1910, en tant meditabund i senzill de forma, on l'autor reflexiona sobre l'erotisme i la mort...
Darío va crear una abundant obra prosística que inclou recopilacions de cròniques periodístiques, llibres d'impressions sobre els seus viatges, comentaris sobre la seva pròpia creació, novel·les i el llibre Los raros, on recull semblances d'escriptors, aristòcrates del pensament i "rars" en el seu quefer artístic, com ell mateix.
Juan Ramón Jiménez
Juan Ramón Jiménez va néixer a Huelva el 1881 i va morir a Puerto Rico el 1958.
La seva poesia es caracteritza per l'anhel de despullament i de totalitat poètica, l'atracció pel popular, el pes de la biografia, l'ansia d'eternitat i l'existència d'un pensament estètic, ètic i filosòfic. Juan Ramón deixa constància de les seves reflexions sobre la seva obra. Per això, es pot saber que la poesia per a ell representava un camí de coneixement d'un mateix i de la realitat, i una via per elevar la pròpia vida a un estatus espiritual superior. Cal tenir en compte que el mateix Juan Ramón va revisar la poesia modernista.
Obra i etapes
Entregas sensitivas, inclou Ninfeas i Almas de violeta, que revelen certs excessos modernistes. Insinuen trets de la seva poesia posterior (inquietud i desassossec), la recerca de l'ideal i una concepció de la poesia com a suma d'instint i consciència.
Anfora (el coneixement de la realitat). Comença Estío, on s'hi percep una expressió més despullada i pura i una conceptualització major de l'amor. En aquest període escriu Diario de un poeta recién casado, al fil de la seva obra amb Zenobia. Hi apareix una triple visió de la idea de viatge: física, sentimental i literària.
Necessitat de consciència interior, aconsegueix la seva idea de poesia essencial, en obres escrites a l'exili com La estación total, Espacio i Animal de fondo. Fusiona la realitat amb allò transcendental a través del simbolisme intimista. Es tracta d'una poesia construïda amb imatges irracionals i formalment despullada de tota càrrega de rima o estrofa.
Prosa poètica, on apareixen obres tan conegudes com Platero y yo. En ella, l'interlocutor és un petit ase. Actualment tendeix a veure's com un crític a la idea de progrés basat en allò material sense imbricar-hi l'educació de l'esperit. El llibre suggereix la necessitat de conrear la sensibilitat del poble, ampliant el seu àmbit de comprensió, però sense perdre el que té d'espontani i autèntic. Platero y yo destaca per la sensibilitat de les seves descripcions i per la seva capacitat de suggestió.