Rússia al Segle XIX: De l'Antic Règim a la Industrialització
Rússia al Segle XIX: L'Antic Règim
Durant el segle XIX, l'Imperi Rus vivia encara en ple Antic Règim.
Pel que fa a l'economia i a la societat, tenia una economia endarrerida i gairebé exclusivament agrària, dominada pels privilegiats, amb una pagesia formada per serfs (camperols adscrits a la terra).
Des del punt de vista polític, Rússia era una autocràcia controlada pel tsar, màxima autoritat política amb poders il·limitats, i religiosa.
1.2. Els Canvis Econòmics i Socials (1861-1914)
El desastre militar de Rússia a la Guerra de Crimea (1854-1856) va fer que les autoritats tsaristes introduïssin canvis socials i econòmics al país.
Abolició de la Servitud i Inici de la Industrialització
La mesura més important va ser l'abolició de la servitud (1861). A partir d'aleshores els camperols van gaudir de llibertat personal. Aquesta abolició va alliberar mà d'obra agrícola i va permetre l'inici de la industrialització russa.
Desenvolupament Industrial i Urbà
Des del 1870 fins al 1914, Rússia va experimentar un important desenvolupament industrial i urbà. Aquest inici de modernització es va produir gràcies a:
- La iniciativa de l'Estat, que va iniciar una política de modernització de les infraestructures.
- Sobretot, les inversions de capital estranger (francès, britànic, belga i alemany).
D'aquesta manera es van desenvolupar:
- La indústria tèxtil.
- La mineria (carbó).
- La indústria siderúrgica (ferro).
- L'explotació de jaciments de petroli.
- Els ferrocarrils.
Conseqüències dels Canvis Econòmics
Aquests canvis econòmics van tenir conseqüències:
Augment de la Població Urbana i el Proletariat
D'una banda, hi hagué un augment de la població urbana, tot i que el 1914 només el 20% de la població vivia en centres urbans. Es va desenvolupar el proletariat industrial.
Les condicions de vida i de treball dels obrers russos d'aleshores eren:
- Jornades d'onze hores o més.
- Salaris baixos.
- Condicions duríssimes.
A més, els sindicats i les vagues estaven prohibits. Com que la indústria estava molt concentrada, els obrers també vivien agrupats en unes mateixes zones, de manera que això en facilitava l'organització i la mobilització.
Aparició de Noves Classes Socials
També va aparèixer una classe mitjana, formada per propietaris rurals mitjans —els kulaks— i una burgesia més aviat minoritària.