Rússia Tsarista: Oposició i Cronologia fins a 1917

Antecedents: El Règim Tsarista (1861-1895)

1861: Alexandre II promulga el Decret d’Alliberament dels Serfs. Això permetrà que alguns camperols vagin a la ciutat com a mà d’obra per a la naixent indústria.

1881: Atemptat i mort d’Alexandre II a mans dels Populistes. Puja al poder Alexandre III, més absolutista que l’anterior, fins al 1894.

1895: Inici del regnat de Nicolau II, que durarà fins al febrer de 1917.

Característiques del Poder dels Tsars

Governaven com a monarquies absolutes, recolzant-se en tres institucions principals:

• L’Església Ortodoxa, que legitimava el poder dels tsars.
• L’exèrcit i la policia política (amb poders dictatorials), encarregats de la repressió.
• La burocràcia, és a dir, els funcionaris al servei del poder.

La Societat Russa Pre-Revolucionària

La majoria de la població continuava sent rural, formada pels mujics (camperols pobres que vivien en condicions miserables) i els kulaks (pagesos una mica més benestants). Tanmateix, la major part de les terres pertanyien a la noblesa, la corona i l’Església. Els obrers industrials, alliberats de la servitud, també vivien en dures condicions a les ciutats.

Moviments d'Oposició al Tsarisme

(Ref. llibre pàg. 188-189)

Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR)

Dividit en dues faccions principals:

• Menxevics (moderats): Partidaris inicialment d'una revolució liberal burgesa com a pas previ al socialisme.
• Bolxevics (radicals, liderats per Lenin): Partidaris d'una revolució socialista directa.

Partit Socialrevolucionari (PSR o eseristes)

Amb figures com Kerenski. Proposaven una via parlamentària cap a un socialisme moderat, amb una base camperola important.

Partit Constitucional Democràtic (KD o Kadets)

Representaven la burgesia liberal. Defensaven el liberalisme polític i el capitalisme, aspirant a una monarquia constitucional o una república parlamentària.

Cronologia Clau: Regnat de Nicolau II (1905-1917)

(Ref. pàgs. 189, 190, 191, 192, 193)

• 9 de gener de 1905: Diumenge Sagnant a Sant Petersburg.
• 1905: Guerra Russo-Japonesa (derrota russa). Inici de la Revolució de 1905, amb revoltes populars demanant reformes polítiques.
• Octubre de 1905: Exili de Lenin a Suïssa (un dels seus períodes d'exili).
• 1914: Inici de la Primera Guerra Mundial i participació de Rússia.
• 23-27 de febrer de 1917 (calendari julià): Vaga general i Revolució de Febrer. Abdicació de Nicolau II. Rússia esdevé una República. Es forma un Govern Provisional moderat (KD i alguns PSR), mentre guanyen força grups radicals (soviets).
• Juny de 1917: Retorn de Lenin de l’exili.
• 3-7 de juliol de 1917: Jornades de Juliol. Insurrecció popular i militar a Petrograd, reprimida pel Govern Provisional. Lenin es veu obligat a refugiar-se a Finlàndia.
• Agost de 1917: Intent de cop d'estat del general Kornílov, que reclama més disciplina i neutralitzar els soviets radicals. Fracassa gràcies a la mobilització dels soviets i bolxevics. Lenin, des de Finlàndia, argumenta que la revolució és imparable i cal prendre el poder.
• 24-25 d’octubre de 1917 (calendari julià): Esclat i triomf de la Revolució d'Octubre (bolxevic), liderada per Lenin. (L'assassinat del tsar i la seva família ocorreria el juliol de 1918). Menxevics i PSR s'oposen a la presa del poder bolxevic.