Rússia Tsarista: Societat, Economia i la Revolució de 1905
Rússia Tsarista: Característiques Generals
L'Imperi Rus era un territori extens de 22 milions de km² amb una població de 170 milions d'habitants. El seu règim era autocràtic, amb el Tsar exercint un poder absolut com a cap d'estat, cap de l'exèrcit i cap de l'Església Ortodoxa. El Tsar no estava subjecte a cap Constitució.
El suport al règim provenia principalment de:
- La burocràcia
- L'exèrcit
- La policia
- L'Església Ortodoxa
- Els terratinents
Economia de la Rússia Tsarista
L'economia russa patia un endarreriment significatiu. L'agricultura es basava en un règim feudal, amb pràctiques arcaiques i una notable manca de mitjans (un terç dels pagesos no disposaven d'animals de tir). La revolució agrícola encara no s'havia produït.
Societat Tsarista: Desigualtats i Estructura
La societat russa es caracteritzava per grans desigualtats socials:
- El 80% de la població (aproximadament 100 milions) era camperola.
- El proletariat urbà es concentrava principalment a Moscou i Sant Petersburg.
- La burgesia era una classe social minoritària.
- L'aristocràcia, que representava només l'1% de la població, posseïa el 33% de les terres.
Canvis Socials i Abolició de la Servitud
El 1861 es va produir l'abolició de la servitud, que va permetre als camperols accedir a la propietat de la terra mitjançant un pagament. El MIR (comunitat rural) gestionava les terres de l'estat, on els camperols treballaven i pagaven durant 49 anys. Aquesta mesura va alliberar mà d'obra, impulsant la industrialització.
La industrialització va provocar un augment de la població urbana i del proletariat urbà, que vivia amb salaris baixos i condicions laborals precàries, i on els sindicats estaven prohibits.
Van sorgir noves classes mitjanes:
- Els Kulaks: pagesos benestants, que no eren ni terratinents ni pagesos pobres.
- La burgesia industrial: una classe encara minoritària.
Canvis Econòmics i la Segona Revolució Industrial (1870-1914)
Durant el període de la Segona Revolució Industrial (1870-1914), Rússia va experimentar un desenvolupament industrial i urbà. L'Estat va prendre la iniciativa en la construcció de ferrocarrils, com el Transsiberià i el Transcaspià.
La industrialització es va finançar en gran part amb capital estranger (principalment francès), impulsant la indústria tèxtil i la indústria pesant (producció de ferro i acer). El 1914, Rússia ja era el cinquè país en producció industrial a nivell mundial.
Oposició Política al Tsarisme
Diversos partits polítics van sorgir en oposició al règim tsarista:
Partit Constitucional Democràtic (Cadet)
- Representava la burgesia russa, incloent els kulaks.
- El seu objectiu era establir un estat liberal democràtic.
Partit Socialrevolucionari Rus (Esserita)
- La seva base social eren els camperols.
- La seva ideologia es basava en el populisme llibertari i un socialisme no marxista.
- Proposava una societat col·lectivista de base rural.
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
Aquest partit estava adherit a la Segona Internacional i es va dividir en dues faccions principals:
- Menxevics: Volien convertir Rússia en un estat liberal burgès i capitalista (eren la minoria).
- Bolxevics: Proposaven una revolució del proletariat per aconseguir un estat comunista (liderats per Lenin, eren la majoria).
Revolució de 1905: Causes
La Revolució de 1905 va ser el resultat de diverses causes:
Crisi Econòmica
- Males collites, augment dels preus i disminució de l'oferta de treball.
- Això va generar un descontentament popular que va portar a una gran conflictivitat social, amb vagues i disturbis generalitzats.
Guerra Russo-Japonesa (1904)
- Disputa per la regió de Manxúria i Corea.
- La guerra es va veure com una oportunitat per recuperar la unitat interna.
- Va provocar un augment de les privacions de la població.
- La derrota russa el 1905 va exacerbar el descontentament.
El Diumenge Sagnant: Detonant de la Revolució de 1905
El Diumenge Sagnant, el 22 de gener de 1905, va ser el detonant de la revolució. Una manifestació pacífica de 200.000 persones es va dirigir al Palau d'Hivern per protestar per la misèria, la manca de llibertats polítiques i la necessitat de millores laborals. La guàrdia del Tsar va disparar contra la multitud.
A partir d'aquests fets, es van generalitzar les vagues i manifestacions, i es van formar consells d'obrers i camperols, coneguts com a soviets. Aquests esdeveniments van obligar el Tsar a introduir reformes polítiques.
Conseqüències i Canvis Post-Revolució de 1905
La Revolució de 1905 va portar a canvis significatius:
- El Manifest d'Octubre va establir una monarquia parlamentària semiconstitucional.
- Es van iniciar intents de modernització a través de les reformes de Stolypin, que incloïen:
- Afavorir la classe mitjana.
- Restablir l'ordre mitjançant la repressió.
- Una reforma electoral.
- Una reforma agrària.
- La creació de bancs de crèdits rurals.