Les Sals Minerals i l'Estructura de la Cèl·lula
Les sals minerals i la pressió osmòtica
Sals minerals: formen part d’estructures i intervenen en la concentració que crea la pressió osmòtica, que facilita la circulació de l’aigua. Si separem dos medis per una membrana semipermeable que deixa passar l’aigua però no les sals minerals, podem veure una diferència de concentració on l’aigua es mourà i intentarà equilibrar-les. Això pot ser demostrat per un osmòmetre. Ficant una cèl·lula en un medi hipotònic es podria produir una lisi, i si la fiquem en un d'hipertònic, una crenació de la cèl·lula. També regulen el pH de l’organisme, ja que s’ha de mantenir el més constant possible i, com que sempre s’alliberen àcids i bases, hi ha un àcid que té tendència a baixar i el sistema tampó reacciona amb ell formant un àcid més feble i, a més a més, fa que dos components del sistema tampó siguin adients.
La paret cel·lular en vegetals i fongs
Paret cel·lular: es troba a fora de la membrana citoplasmàtica a les cèl·lules de metàfits, d’algues i de fongs. Quan la cèl·lula s’ha dividit per mitosi, apareixen de la paret cel·lular dues parts: la paret primària, que és quan agafa longitud i fa la secundària, i la làmina mitjana, que està formada per pectina. A la paret hi ha un 80% d’H₂O, hemicel·lulosa i cel·lulosa. A la secundària hi ha menys proporció d’aigua, més hemicel·lulosa i menys cel·lulosa. La seva funció és protegir la cèl·lula i en molts casos crea turgència, que serveix per mantenir drets els vegetals, ja que és la pressió que fa l’aigua que ha entrat a una cèl·lula hipertònica sobre la paret, que es forma a l’aparell de Golgi.
La matriu extracel·lular i els seus components
Matriu extracel·lular: substància que envolta moltes cèl·lules animals i és fabricada per elles. Les substàncies que es formen són el col·lagen i l’elastina, que donen consistència i elasticitat al teixit; també la fibronectina i l’àcid hialurònic intervenen en el moviment de les cèl·lules, i els glicosaminoglicans intervenen en la hidratació de les cèl·lules.
El reticle endoplasmàtic: llis i rugós
Reticle endoplasmàtic: conjunt de cavitats (tenen lípids, proteïnes i H₂O, entre d’altres) que s’estenen per tot el citosol, que són més abundants a l’endoplasma i algunes es comuniquen amb la membrana citoplasmàtica i d’altres amb la nuclear. Es creu que prové d’invaginacions de la membrana cel·lular. Hi ha el reticle llis (on es sintetitzen els lípids que poden ser segregats a través de vesícules de secreció) i el rugós (que emmagatzema proteïnes que són fabricades als ribosomes i també segregades per vesícules).