San Pietro in Montorio: Temple Renaixentista a Roma

San Pietro in Montorio

Documentació General

Nom: San Pietro in Montorio

Arquitecte: Bramante, Donato (1444-1514)

Cronologia: 1502

Localització: Roma (Italia)

Estil: Renaixement (Cinquecento)

Materials utilitzats: pedra, marbre (la base i el capitell de les columnas i granit)

Sistema constructiu: arquitravat i volta

Dimensions: 4,5m

Referents Històrics

Italia al segle XVI

Després de la presa de Milà pels francesos i del període de Savonarola a Florència, la capitalitat artística passa a la Roma dels papes: Juli II i Lleo X. Roma ja no és per veure i estudiar les ruïnes clàssiques, sinó la ciutat on es porten a terme les obres més importants. El saqueig de Roma per les tropes de l'emperador Carles V inicia una època de turbulències polítiques i religioses marcada per la Reforma protestant i la greu crisi política que comporta (guerres de religió). La Contrareforma catòlica va ser la resposta de l'Església al trencament de la unitat del cristianisme occidental.

Estil

Templet de San Pietro in Montorio és d'estil renaixentista. El Renaixement és l'art sorgit a Itàlia al segle XV, estès per tota Europa al segle XVI i fonamentat en el retorn als criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en el nou sentit de l'home, filosofia humanista. L'humanisme, concepció filosòfica del món que exalta la filosofia clàssica, i especialment Plató, és l'instrument per a aquesta reflexió.

Quattrocento: segle XV - Cinquecento: període molt breu, el primer quart del segle XVI

Moment al qual pertany: -Manierisme, la resta de l'art del segle XVI. Bramante és considerat com el creador de l'arquitectura de l'art renaixement del cinquecento. El disseny del temple de San Pietro in Montorio es convertí ràpidament en un model a imitar durant tot el Cinquecento. Per la seva sobrietat decorativa, per la recerca d'una monumentalitat basada en la simplicitat i la creació d'un espai arquitectònic simètric des de tots els punts de vista, i pel tractament més escultòric del mur, pot ésser considerat el creador de l'arquitectura del Cinquecento.

Anàlisi formal

Elements de suport i suportats

Setze columnas d'ordre tosca suporten l'entaulament que seguint el model clàssic, arquitrau, fris i cornisa. El mur circular de la cel·la és envoltat per pilastres, al pis superior, el tambor suporta la cúpula nervada mitja esfera coronada per una llanterna.

Espai exterior i interior

El temple es pot dividir en dos pisos, primer comença amb una escalinata circular que limita el peristil. Setze columnas d'ordre tosca damunt les quals s'aixeca un entaulament clàssic: arquitrau, fris, triglifs, metopes decorades, imatge del martiri de sant Pere. El pis superior s'inicia amb una columna estrangulada balustrada que encercla un cos cilíndric. Tants els murs finestres obertes, finestres cegues, ninxols i fornicules. Damunt d'aquest segon pis, s'aixeca una cúpula de mitja esfera, els nervis de la qual llanterna rematada amb una creu. A l'interior hi ha una única cel·la de planta circular amb pilastres adossades al mur, damunt la cripta construïda al lloc on es creu que es va plantar la creu en què va ser crucificat sant Pere. Fan possible de celebrar-hi cerimònies íntimes.

Il·luminació

La il·luminació de l'interior és lateral a través de quatre finestres a les dues alçades. La cripta s'il·lumina zenitalment amb una claraboia al centre de la capella. Exteriorment, la incidència de la llum sobre els dos ordres de façana amb fornicules, capelles i entaulaments provoca jocs de llum i ombra. Fa un tractament escultòric del mur i li dóna volum.

Concepció de l'espai

Cerca una l'espai simètric i unitari. Però no sols des d'un únic punt de vista monofocal com Brunelleschi havia portat a terme des de punts de vista diferents. Com una relació radial de totes les formes i espais. En un primer moment Bramante va plantejar d'emmarcar la seva obra en un pati circular. Això no es va dur a terme, i el templet va quedar atrapat a l'interior del claustre rectangular del monestir de Sant Pere, que actualment està ocupat per l'Acadèmia de Belles Arts d'Espanya a Roma. En la seva situació actual no pot ser observat en la distància.

Interpretació

Contingut i significació

L'encàrrec fou finançat pels reis catòlics per tal de commemorar el martiri de sant Pere i simbolitza la fundació de l'església. S'alça al lloc on, segons la tradició, va ser crucificat el sant: Mont Janicul. La forma circular de l'edifici, obviant els referents històrics, obeeix fonamentalment a la creença neoplatònica, implantada pel filòsof i teòleg Itàlia Matsilio Facion, que afirma que a Déu, com a ment còsmica, li corresponia la forma estètica. Sant Pietro in Montorio va esdevenir el temple platònic ideal, vol exaltar la figura de Pere com a pontífex romà. Els tres cossos del templet podien significar: la cripta, la primitiva església romana de les catacumbes, el segon, la capella, l'església militant i la part superior amb la cúpula seria l'església triomfant, la glòria del cel propi de l'edifici del cinquecento.

Funció

L'edifici no tenia una funció pràctica, sinó que senzillament és un monument commemoratiu i votiu per exaltar la figura de Pere com a pontífex romà. També és un manifest humanista en expressar significats cosmogònics de caràcter platonitzat del lloc on es creu que fou martiritzat Sant Pere.