Santa Sofia de Constantinoble: Fitxa Tècnica i Anàlisi
Fitxa Tècnica
Nom: Santa Sofia de Constantinoble
Autor: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet
Cronologia: 523-537
Tipologia: església
Materials: maó i marbre recobert a l’interior de mosaics
Estil: bizantí
Localització: Istanbul, Turquia
Context històric i cultural: Constantinoble era la capital de l´Imperi Romà d´Orient, preservant les tradicions legals i culturals grecoromanes. Santa Sofia, d´estil bizantí en el seu primer període anomenat Edat d´Or, va ser construïda sobre una gran església que va fer construir l´emperador Teodosi l´any 404, aquesta va ser destruïda durant la insurrecció de Nike i a la vegada estava construïda sobre una altra església més antiga que va fer construir l´emperador Constantí l´any 360.
Anàlisi Formal
Espai exterior: Destaca per la gran cúpula central que es sosté ajudada per quatre contraforts massissos. Tant el tambor com el mur presenten un gran nombre de finestres, i el color vermell del maó aporta una visió bastant sòbria del temple, que contrasta amb la brillantor dels elements interns. L´espai exterior contrasta amb l´interior. El primer era un exemple d´equilibri amb volums nítids sense decorar.
Espai interior: Presenta una planta basilical de tres naus. En una fase inicial l’edifici constava, a més, d’un atri d’entrada o nàrtex i un iconòstasi, lloc on es col·locaven les icones, que separava el presbiteri de la nau principal, on se situaven els fidels. Al centre d’aquesta nau hi ha quatre grans pilars que delimiten un quadrat sobre el qual s’aixeca la gran cúpula de 31 m de diàmetre i 54 m d’altura. Aquesta estructura colossal se sustenta sobre quatre arcs de mig punt que defineixen quatre petxines que transformen l’espai quadrat en circular. L´espai interior és luxós, és l´espai més important, dominat per la gran cúpula on la llum és un element integrador. En alçat, les naus laterals mostren dos pisos d’arcades superposades, i el pis superior funciona com una tribuna des d’on els alts càrrecs podien seguir la litúrgia
Relació amb l’entorn: Dominava estratègicament un dels acessos a l' estret del Bòsfor. Després, els minarets i els edificis annexos, que es van aixecar quan aquest temple va ser convertit en mesquita, van donar al conjunt un aspecte una mica caòtic.
Anàlisi Conceptual
Funció: religiosa, lloc oració 1r cristià i després islàmi
Significat: Era un centre de culte on s’havia de veure reflectida la grandiositat de la divinitat representada en la figura de l'emperador.
Models i influències: Hi ha elements romans, com la planta basilical, els suports sobre pilars principals i la grandària del conjunt. L’espai central amb cúpula ens porta a les cobertes d’Àsia Menor. Aquí es va fer servir per primer cop el sistema de petxines a escala monumental i es va convertir en característica fonamental de l’art bizantí i després de l’arquitectura occidental. La seva magnificència va influir en altres esglésies de Constantinoble en l’època de Justinià, com Santa Irene, i el seu model es va reproduir moltes vegades, a menor escala, a altres llocs de l’imperi.