Santa Sofia de Constantinoble: Història, Arquitectura i Art

Santa Sofia de Constantinoble

Autors: Antemi de Tral·les (474-543) i Isidor de Milet (480-540)
Cronologia: 532-537
Tipologia: Església
Materials: Maó i marbre, amb l'interior recobert de mosaics
Estil: Bizantí
Localització: Istanbul, antiga Constantinoble (Turquia)

Bio dels autors

Antemi de Tral·les, geòmetre i teòric nascut a Tral·les (Turquia), va ser l'encarregat per l'emperador Justinià de la construcció. Va comptar amb l'ajuda d'Isidor de Milet, geòmetre i arquitecte bizantí, director de l'Acadèmia Platònica, professor a les universitats d'Alexandria i Constantinoble i autor d'un tractat sobre l'arquitectura de les voltes.

Descripció formal

La basílica destaca per la seva gran cúpula central, sostinguda per quatre contraforts massissos. L'edifici compta amb nombroses finestres al mur i al tambor; el color vermell del maó destaca de manera sòbria, contrastant amb la brillantor dels elements interns.

A l'interior, presenta una planta basilical de tres naus. Al centre de la nau principal, quatre grans pilars delimiten un quadrat sobre el qual s'aixeca la gran cúpula (31 m de diàmetre i 54 m d'alçada). Aquesta estructura s'aguanta sobre quatre petxines, gràcies a les quals l'espai quadrat es transforma en circular. Per repartir el pes, hi ha dues semicúpules a cada extrem de l'eix longitudinal, aguantades per pilars i exedres obertes a ambdós costats.

• Naus laterals: Dos pisos d'arcades superposades; el pis superior servia de tribuna per a les classes altes.
• Il·luminació: La llum entra gràcies a les nombroses obertures al mur i a les 40 finestres del tambor, que dibuixen un anell lumínic.

Entorn i integració urbanística

Antigament, tot i les seves dimensions, estava completament integrada. Posteriorment, el temple cristià es va convertir en mesquita, fet que li va conferir un aspecte més caòtic.

Funció, contingut i significat

Després de la presa de Constantinoble per l'exèrcit turc l'any 1453, Santa Sofia va ser convertida en mesquita. Els musulmans van tapar la majoria dels mosaics i van afegir inscripcions de l'Alcorà.

Models i influències

• Models: Tradició clàssica grecollatina (planta basilical i pilars de càrrega) i tradició oriental (espai central coronat per la cúpula).
• Influències: Santa Irene.