Sarcòfag dels esposos: art etrusc i simbolisme funerari

Sarcòfag dels esposos — fitxa i anàlisi

Sarcòfag dels esposos. Autor: desconegut. Cronologia: 520 aC (s. VI). Estil: etrusc.

1. Context cronològic, històric i cultural

En el s. VI aC, durant el domini etrusc sobre Roma, i coincidint amb els últims anys de la monarquia romana governada per Tarquini el Superb (l'últim rei de Roma), la civilització etrusca es trobava establerta al territori de l'actual Toscana. Entre els s. X i el II aC els etruscs van dominar gran part de la península itàlica i Roma fins al 509 aC. Durant el s. VII aC comerciaven amb els grecs de la Magna Grècia. La cultura i l'art etruscs estan clarament influïts per l'art grec oriental i l'art arcaic grec.

El seu art va estar marcat per les creences religioses i pels rituals funeraris: el poble etrusc donava molta importància a la vida després de la mort. L'esplendor de l'art i de la civilització etrusca es troba especialment al s. VI aC, període en què es percep amb claredat la influència de l'art arcaic grec.

2. Estil de l'obra: arquitectura, escultura i pintura

Arquitectura:

• Ús de l'arc i la volta (herències mesopotàmiques i orientals) que seran la base tècnica de l'arquitectura romana.
• Introducció de l'ordre tòsc (ordre toscà) que passarà a Roma.
• Gran desenvolupament de l'urbanisme etrusc.
• Destaquen dos tipus de construccions:
  • Temple: amb pòdium, pòrtic, cel·la i entrada única per la façana, amb escales d'accés; serà model per al temple romà.
  • Tomba: diferents tipologies: de planta circular, tombes amb túnels excavats a la roca i cobertes amb forma cònica; decorades amb temes alegres per acompanyar els morts en una nova vida.

Característiques de l'escultura i la pintura:

• Influència de l'escultura arcaica grega: somriure lleugerament forçat, ulls ametllats i pentinats geomètrics.
• Materials principals: bronze i terracota; tècniques com la fosa del bronze i el modelatge de terracota.
• Tipologies escultòriques destacades: sarcòfags i retrats. Hi ha un interès pel realisme al retrat que influirà en l'art romà.
• Representacions de bronze d'animals mítics o fantàstics amb vitalitat i energia.
• La pintura al fresc decorava les tombes recreant un ambient familiar per als difunts, representant escenes de la vida quotidiana i banquets, amb balls i música.

Característiques tècniques i formals: materials com terracota i argila modelada; tècniques de modelatge; acabats policromats. Formes: escultura exempta. Tipologies i posició: grup escultòric i figures jacents.

3. Descripció formal

Es tracta d'un sarcòfag amb la tapa en forma de klinè (llit), sobre el qual hi ha un jaç (matalàs i coixins) on es reclinen les figures d'un home i d'una dona, recolzades amb els colzes i amb una actitud plàcida, relaxada i amable. La dona està situada en primer terme; vesteix una túnica llarga, porta sabates acabades en punta i es cobreix el cap amb un gorro frigi del qual surten llargues trenes.

L'home està darrere de la dona i es presenta fort i protector: té el tors nu, va descalç i porta la túnica tirada cap enrere i ceñida. Els personatges no es miren, però hi ha una relació afectuosa que s'expressa a través dels gestos de les mans: l'home recolza el braç dret sobre l'espatlla de la dona, expressant tendresa, protecció i amor, i la mà esquerra està estesa esperant la mà de la dona.

La part superior del cos de les dues figures, així com els peus i les sabates, estan més treballats que les cames, que apareixen molt simplificades. Les cares són bastant geomètriques i hieràtiques: ulls ametllats, somriure estereotipat, pentinats geomètrics, barba punxeguda en l'home i trenes en la dona. Tot i la geometrització, hi ha una voluntat d'assemblar-se al model natural. Els rostres són serens, feliços i vius; presenten influència dels kouros i les korai de l'escultura grega arcaica.

Composició:

• Tipus de composició: tancada i oberta cap endavant; estàtica, equilibrada, unitària i asimètrica.
• Línies compositives: horitzontals del sarcòfag i verticals de les figures.
• Formes d'agrupar les figures: el grup s'emmarca en una forma triangular.
• Situació de l'espectador: unifacial, per ser vist frontalment.
• Temps: etern: figures pensades per a l'eternitat.

4. Tema i funció

Tema: funerari. Els difunts estan reclinats sobre la tapa d'un sarcòfag en forma de klinè (llit).

Iconografia: les figures representen un matrimoni celebrant un banquet en actitud quotidiana i relaxada. El sarcòfag es col·locava al mig de la cambra per presidir el banquet funerari celebrat en honor del difunt. L'esposa ocupa el primer terme perquè, a diferència de Grècia i Roma, les dones etrusques no estaven marginades de la vida social: participaven en la vida pública i assistien a festes i banquets.

Iconologia i significat: l'esculpir els morts evidencia la importància de la mort per als etruscs. Marcat per les creences religioses, el poble etrusc creia en una altra vida després de la mort: el difunt continuaria viu dins el sepulcre. La mort es considerava un pas cap a una altra vida i se celebrava amb grans festejos on els mateixos difunts ocupaven el centre de la sala del sarcòfag. Les tombes etrusques reproduïen objectes i escenes de la vida dels difunts, decorant les cambres funeràries amb pintures al fresc que representaven danses, banquets, músics, genets, acròbates i animals.

També era deure de l'artista reproduir de manera fidedigna els trets corporals i facials del difunt, representat en una escena quotidiana i relaxada.

Funció: funerària: el sarcòfag serveix com a urna funerària per a guardar les cendres de les persones mortes, les quals es dipositaven a la part posterior quan acabava el ritual d'incineració. Ostentació: l'esculpiment i la construcció de sepulcres esculpits eren signe de poder i riquesa; només les famílies aristocràtiques disposaven dels mitjans per a dur-los a terme.