Sebastião Salgado: Diàleg amb la Natura i Fotografia Social
Sebastião Salgado: Obertura al Diàleg i Transformació
Sebastião Salgado és un fotògraf excepcional, les obres del qual han estat valorades per la seva obertura al diàleg, tal com defensava Bohm. Aquesta capacitat de diàleg es manifesta clarament en la seva trajectòria: malgrat haver estat un fotògraf social durant tota la seva vida, va canviar de rumb per centrar-se en un fotoreportatge sobre la naturalesa.
Canvi de Rumb i Compromís amb la Natura
Si Salgado ja demostrava al llarg de la seva carrera no témer qüestionar el que havia après, en aquesta darrera etapa posa encara més èmfasi en aquesta actitud. Ens mostra que mantenir-se obert a la comunicació és vital, fins i tot amb la natura.
El Projecte de Replantació
El seu primer gran contacte amb aquest nou objectiu va ser quan, juntament amb la seva dona, es van proposar replantar la selva que envoltava la seva finca, devastada per la sequera. Aquesta experiència demostra que la natura, inicialment, es mostra tancada al diàleg, però poc a poc s'obre, igual que els humans:
- En la primera replantació, un 60% de les plantes plantades van morir.
- Malgrat això, Salgado va continuar apostant pel diàleg. La segona plantació va ser més exitosa, amb només un 40% de mortalitat.
A poc a poc, ell i la natura van convergir, aprofundint en un diàleg mutu.
El Diàleg amb la Fauna Salvatge: Gènesis
Poc després, Salgado inicia el fotoreportatge “Gènesis”. A través d'algunes experiències, mostra com es pot mantenir un diàleg amb els animals salvatges si s'està disposat a escoltar.
El Cas dels Orangutans
El cas dels orangutans és particularment revelador. Salgado es va mantenir obert mentre s'apropava a la zona de confort d'aquests mamífers, acceptant tàcitament les seves normes. Els animals van percebre la bona voluntat del fotògraf i van fer un pas cap a la comunicació:
Van permetre que el fotògraf s'apropés. Com a resultat, ambdós es van obrir i van deixar de banda els seus prejudicis:
- El prejudici dels orangutans: que els humans són ferotges, impulsius i agressius.
- El prejudici de Salgado: que els humans sempre volen atacar els animals.
Conclusió: Obrir-se per Comunicar
Obrint-se i deixant els prejudicis de banda, tal com deia Bohm, es pot mantenir una comunicació real. Aquest fenomen no és casualitat, ja que es repeteix en el cas de les balenes o amb les tribus primitives, amb les quals Sebastião Salgado també aconsegueix establir una comunicació autèntica.