Sector Primari: Agricultura, Ramaderia i Explotació Forestal

El Sector Primari: Agricultura, Ramaderia i Explotació Forestal

L'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'explotació forestal són activitats econòmiques que formen part del sector primari. Les activitats primàries han evolucionat al llarg del temps. Hui dia presenten una gran diversitat i desigualtat entre llocs i països. En els països rics, l'agricultura té una productivitat elevada gràcies, entre altres motius, a la tecnologia i a l'automatització de molts processos, però en els països pobres les collites són escasses i irregulars. Des d'un punt de vista econòmic, distingim entre agricultura i ramaderia de subsistència, orientada preferentment al proveïment familiar, i agricultura de mercat, que adreça la producció a la venda. La pesca actual planteja diversos problemes, a causa de la sobreexplotació de les espècies i a la manca de caladors. Aquesta situació ha obligat a regular les captures i les zones pesqueres.

El Sector Primari i l'Agricultura

• El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l'obtenció i la producció d'aliments: l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'explotació forestal.
• Actualment, el 33,5% de la població mundial treballa en el sector primari. Aquesta xifra oscil·la molt segons els continents.
• El desenvolupament de les activitats agràries està molt condicionat pels factors físics:
  • El clima determina la temperatura i la humitat, que condicionen el desenvolupament dels cultius.
  • El pendent del relleu dificulta el treball de la terra i la mecanització dels cultius.
  • La textura del sòl condiciona la retenció d'aigua, i l'acidesa en limita la fertilitat.
• Els factors físics influeixen més en les societats amb pocs mitjans tècnics que no en les tecnificades.

Els Paisatges Agraris

• Els paisatges agraris són els paisatges naturals modificats per l'ésser humà per obtenir productes de la natura. Hi ha diferents tipus de paisatges agraris segons com siguen les parcel·les, els sistemes de cultiu o el poblament.
• Les parcel·les són trossos de sòl dedicats al cultiu. Es diferencien segons la grandària, la forma i els límits:
  • Camps closos (bocage), que es caracteritzen per tenir parcel·les relativament grans, irregulars i tancades.
  • Camps oberts (openfield): formats per parcel·les obertes, petites i regulars.
• Segons els sistemes de cultiu es distingeixen: el policultiu o el monocultiu; el regadiu o el secà; l'agricultura intensiva o l'extensiva.
• El poblament rural és la part de l'espai rural on habiten les persones. El poblament rural pot ser dispers quan els habitatges estan aïllats els uns dels altres, o concentrat si estan agrupats.

L'Agricultura de Subsistència

• L'agricultura de subsistència està orientada a produir el que és necessari per a l'autoconsum. Aquest tipus d'agricultura utilitza tècniques de cultiu rudimentàries i és poc eficient. Els pobles que la practiquen acostumen a ser pobres i vulnerables a tot tipus de calamitats.
• Destaquen tres tipus d'agricultura de subsistència:
  • Agricultura itinerant per cremació: obté els camps de cultiu cremant una part del bosc o de la sabana. Els camps només es mantenen fèrtils tres o quatre anys, i per això són abandonats, i es talen i cremen noves terres.
  • Agricultura extensiva de secà: fa servir el guaret per a deixar reposar una part de la terra, i també l'adob que produeix el bestiar; així s'assegura la fertilitat del sòl.
  • Agricultura irrigada de l'arròs: és pròpia de les regions monsòniques, amb pluges abundants. És molt intensiva, productiva i utilitza molta mà d'obra.