Sector Terciari, Comerç i Balança de Pagaments: Anàlisi Econòmica

El Sector Terciari i els Serveis

Característiques Clau del Sector Terciari

Les característiques principals que defineixen el sector terciari són:

• Activitats intangibles i immaterials. El que s'ofereix i es valora és la qualitat de la prestació que es fa; per exemple, un servei mèdic o un assessorament.
• Activitats impossibles d'emmagatzemar. Els serveis es presten quan calen o quan són demanats, de manera que solen localitzar-se prop dels possibles usuaris.
• Activitats molt diverses. S'hi inclou una gran varietat; des d'administracions públiques, serveis financers, comercials, culturals i de lleure, sanitaris i educatius, direcció, administració i assessorament d'empreses, serveis de neteja i manteniment, assistència social, comunicacions, etc.

Actualment es tendeix a diferenciar dos subsectors: el terciari clàssic i el terciari superior o quaternari, que aplega les activitats més qualificades com la recerca, les telecomunicacions o l'alta tecnologia.

Indicadors per Analitzar el Sector Serveis

Per analitzar la importància del sector serveis se sol utilitzar:

• El percentatge que aporta el sector serveis al Producte Interior Brut (PIB). Aquest indicador permet conèixer la riquesa que el sector terciari genera en el conjunt de l'economia del país. A la pràctica s'hi constata un augment progressiu de l'aportació dels serveis al PIB, a la Unió Europea, tot i que en alguns països, com ara Alemanya, el Regne Unit o Espanya, continua sent rellevant l'aportació de la indústria.
• El percentatge de treballadors ocupats en el sector serveis. Es considera que una societat està terciaritzada si més del 60 % de la població activa treballa en els serveis.

Classificació dels Serveis

El sector dels serveis es pot classificar així:

• Serveis de consum final, adreçats directament als consumidors (aquí s'hi inclouria el comerç minorista, l'hoteleria, la restauració, els serveis d'oci).
• Serveis de producció i de distribució, orientats a empreses (serveis professionals, serveis financers, comerç a l'engròs, transports).
• Serveis públics, en mans d'administracions diverses, o privats (comercialitzables), que depenen d'una empresa privada.
• Serveis estancats, que no poden augmentar la seva productivitat perquè no poden reduir la mà d'obra, com ara els serveis socials.
• Serveis progressius, en els quals és possible un estalvi en els factors de producció; per exemple, les comunicacions.

El Comerç: Característiques i Creixement

Principals Característiques de l'Activitat Comercial

En l'activitat comercial hi destaquen aquestes característiques:

• La forta concentració de la demanda a les zones urbanes i industrials. El gran volum de la demanda permet una especialització creixent del comerç dedicat a la mercaderia; en cada cas diferent ofereix més facilitats de venda i més beneficis.
• L'augment notable del volum total dels intercanvis, atès que es comercia amb tota mena de productes, encara que siguin de poc preu o de molt volum.
• La facilitat, la capacitat, l'especialització i el baix preu del transport han permès un intercanvi a gran distància i que el comerç hagi esdevingut una activitat global.
• Es fan estudis comercials per tenir un coneixement més gran sobre les tendències i les preferències de la demanda, amb la finalitat de desenvolupar una logística o planificació de la producció, el transport, l'emmagatzematge i la distribució de les mercaderies.
• Al llarg del procés d'intercanvi, el producte passa per diferents intermediaris (agents comercials majoristes, transportistes...) i hi intervenen entitats financeres o asseguradores.
• La creació de grans empreses comercials, de vegades multinacionals, que gestionen gran part del procés de comercialització.

Factors Clau del Creixement Comercial

L'expansió dels intercanvis internacionals es deu bàsicament a dos factors:

• La liberalització del mercat. L'eliminació progressiva de barreres al lliure comerç va ser impulsada en primer lloc per l'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT) i, després, per l'Organització Mundial del Comerç (OMC). La supressió de molts aranzels ha permès a les empreses crear xarxes d'intercanvis cada vegada més denses i extenses. Però, malgrat la mundialització del comerç, aquest es distribueix de manera desigual atès que, tant el comerç interior com l'exterior, són especialment intensos als països i els blocs econòmics com ara la Unió Europea, els Estats Units, la Xina i el Japó-Corea del Sud.
• Les noves tecnologies. Les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) han permès tenir coneixement dels mercats i de les seves peculiaritats, comprar i vendre a temps real i realitzar cobraments i pagaments a través de la xarxa informàtica bancària amb nivells de fiabilitat molt alts.

La Balança de Pagaments i la seva Estructura

Components de la Balança de Pagaments

La balança de pagaments indica el conjunt de transaccions econòmiques que un Estat realitza amb l'exterior. Es subdivideix en:

• Balança per compte de capital. Inclou les transferències de capitals públics i privats. Es pot presentar conjuntament amb la balança per compte corrent.
• Balança de compte financer. Registra les inversions directes i financeres i les reserves dels bancs nacionals, entre d'altres.
• Balança per compte corrent. Comptabilitza ingressos i pagaments per comerç, serveis, rendes i transferències.

Balança per Compte Corrent: Detall

La balança per compte corrent s'hi inclouen:

• Balança comercial. Registra les importacions i les exportacions de béns.
• Balança de serveis. Inclou turisme, viatges, assegurances, serveis informàtics i patents.
• Balança de rendes. Compta els rendiments o els beneficis de capital, treball, etc.
• Balança de transferències. Conté les trameses de capital d'immigrants, donacions i ajudes al desenvolupament.

La Balança de Pagaments a Espanya

La balança de pagaments a Espanya tradicionalment mostra un saldo negatiu:

• La balança comercial presenta un dèficit elevat pel valor de la importació de productes energètics (petroli).
• La balança de rendes també sol ser deficitària, a causa de l'endeutament extern de l'economia espanyola.
• La balança de serveis sol tenir superàvit gràcies al turisme.

Els darrers anys, la disminució en el dèficit de la balança comercial és conseqüència de la davallada del consum generada per la crisi econòmica mundial: els productes d'importació han estat substituïts per productes fabricats a Espanya, han augmentat les exportacions i ha baixat el dèficit energètic.