El sector terciari a Espanya: serveis, distribució geogràfica i Estat de Benestar

El sector terciari a Espanya

Característiques del sector terciari

Característiques: les activitats intangibles i immaterials són accions capaces de satisfer necessitats de la comunitat, però no s'emmagatzemen. Les activitats impossibles d'emmagatzematge no es poden comptabilitzar.

Activitats diverses: gran varietat d'activitats.

Classificació dels serveis

Classificació de serveis:

• Serveis de consum finals: van directament al client (hostaleria).
• Producció i distribució: van a empreses o distribuïdors (transport).
• Serveis públics: serveis que garanteixen l'estat de benestar, proporcionats per l'Estat.
• Serveis estancats: no augmenten la productivitat ni redueixen la mà d'obra (serveis socials).
• Serveis progressius: tenen marge de reduir costos (comunicacions).

Creixement en la demanda

A partir dels anys 60, les inversions americanes provoquen un gran augment del sector terciari i, amb la pujada dels sous, les persones gasten més diners.

Puja la demanda de serveis socials (guarderies, geriatries...).

El que diversifica el sector terciari és una descentralització i multiplica aquest servei. La incorporació a la UE genera un augment d'aquest sector i augmenta el nombre de funcionaris.

Indicadors econòmics

Indicadors: el % del PIB d'Espanya és inferior a la mitjana europea, però augmenta el sector terciari. Les comunitats autònomes que aporten més PIB del sector terciari són Catalunya i Madrid.

Distribució geogràfica

Els serveis se situen on hi ha demanda, és a dir, a les grans ciutats, zones on hi ha molta indústria i àrees turístiques.

Les primeres comunitats autònomes que tenen un % més d'empreses del sector terciari són Catalunya, Madrid, Andalusia i València.

Societat de benestar

Es fa una terciarització de l'economia. El seu Estat de Benestar està en perill per la crisi i les retallades en prestacions personals.

Administració pública

Està dividida entre tres nivells:

• Ajuntament: administració local, és l'administració més propera a la ciutadania.
• Administració autonòmica: Generalitat.
• Administració d'Estat: Govern.

Educació

1970: s'aprova la Llei General d'Educació (obligatòria dels 12 als 14 anys).

1990: LOGSE, obligatòria dels 14 als 16 anys, i l'etapa d'educació comença als 3 anys. Espanya aconsegueix igualtat i s'acaba l'analfabetisme. A finals dels 90, el 18% de la població tenia estudis superiors.

En l'època de la bombolla immobiliària va haver-hi molt abandonament escolar.

Actualment hi ha més universitaris, però Espanya està per sota de la mitjana a l'hora d'invertir en educació.

Sanitat

Es fa una llei sanitària el 1988, on es diu que tots els residents, encara que siguin il·legals, tenen dret a la sanitat. Espanya és pionera en trasplantament d'òrgans amb una sanitat pública de qualitat, però a vegades és insuficient.