Sector terciari i serveis: característiques i classificació
1.1 Característiques del sector terciari: Activitats intangibles i immaterials
El que s'ofereix i es valora és la qualitat de la prestació que es fa, per exemple un servei mèdic o un assessorament. Activitats impossibles d'emmagatzemar. Els serveis es presten quan calen o quan són demanats, de manera que solen localitzar-se a prop dels possibles usuaris. Activitats molt diverses. S'hi inclouen una gran varietat com administracions publiques, serveis financers, comercials, culturals i de lleure, sanitaris i educatius... Actualment es tendeix a diferenciar dos subsectors: terciari clàssic i terciari superior o quaternari, que aplega les activitats més qualificades com la recerca, telecomunicacions i alta tecnologia.
1.2 Indicadors per a l'estudi del sector serveis
El percentatge que aporta el sector serveis al producte interior brut. Aquest permet conèixer la riquesa que crea el sector terciari en el conjunt de l'economia del país. El percentatge de treballadors ocupats en el sector serveis. Es considera que una societat està terciaritzada si més del 60% de la població activa treballa en els serveis.
Classificació dels serveis
- Serveis de consum final, adreçats directament als consumidors (comerç minorista, l'hoteleria, la restauració, serveis d'oci)
- Serveis de producció i de distribució, orientats a empreses o a professionals, serveis financers, comerç a l'engròs, transports
- Serveis públics, en mans d'administracions diverses, o comercialitzables, que depenen d'una empresa privada
- Serveis estancats, que no poden augmentar la seva productivitat, perquè no poden reduir mà d'obra, com ara els serveis socials
- Serveis progressius, en els quals és possible un estalvi en els factors de producció per exemple les comunicacions
Les característiques principals del comerç
- La forta concentració de la demanda a les zones industrials i urbanes
- El gran volum de demanda permet una especialització creixent del comerç dedicat a la mercaderia
- L'augment notable del volum total dels intercanvis, atès que es comercia amb tota mena de productes
- Es fan estudis comercials per tenir un coneixement més gran sobre les tendències i les preferències de la demanda, amb la finalitat de desenvolupar una logística de producció, el transport...
- El producte passa per diferents intermediaris i hi intervenen entitats financeres o asseguradores
- La creació de grans empreses comercials, de vegades multinacionals, que dominen gran part del procés de comercialització
El transport i les seves funcions
El transport permet el desplaçament de persones i mercaderies. Les infraestructures són necessàries per a la circulació dels mitjans de transport que són cada vegada més ràpids.
Les funcions principals del transport
- Presten un servei que respon a la necessitat o al desig de desplaçament de les persones
- La mobilitat obligada crea greus problemes de circulació, especialment a les hores puntes a Madrid, Barcelona, Bilbao i València
- Satisfan les necessitats econòmiques perquè poden en contacte la producció amb el mercat i fan possible la distribució de béns i serveis
- Contribueixen a integrar els diferents grups socials i la difusió de les idees tècniques i cultures
Problemàtiques ambientals dels transports
El transport és el principal sector consumidor d'energia final a Espanya. En conseqüència amb això, les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents del transport també són superiors a Espanya. La carretera és la gran responsable del consum energètic del transport i de les seves emissions, atesa la seva preponderància en la mobilitat interna i la seva dependència dels combustibles fòssils. Per desenvolupar tots els mitjans de transport i millorar-ne les infraestructures, s'opta per la intermodalitat.
El transport terrestre
La xarxa de carreteres és un element fonamental de l'organització de l'espai de l'economia a Espanya. Aquest fet ha provocat un desequilibri en el sistema de transport, amb una alta congestió de la circulació i un gran impacte ambiental.
La xarxa d'alta capacitat
Canalitza els itineraris d'interès general i connecta els fluxos de tràfic interregionals, internacionals i els ports i els aeroports de gran circulació, i comunica totes les capitals de província.
La xarxa ferroviària
A diferència de la xarxa de carreteres, la ferroviària mai no va ser tan radial i va constituir la xarxa bàsica de comunicacions fins a la Guerra Civil espanyola, quan les infraestructures van quedar afectades. La xarxa ferroviària espanyola presenta problemes diversos com l'amplada de la via, ja que obliga a fer transbords costosos a les fronteres. Molts trams ferroviaris són de via única, això redueix la velocitat i la freqüència dels trens. A causa del mal estat d'algunes infraestructures i de la poca demanda de passatgers, molts trams antics estan infrautilitzats.
El transport aeri
Els avions són un mitjà de transport en gran expansió, especialment després de la irrupció de les anomenades companyies de baix cost (low cost), però necessita unes instal·lacions adients, així com mesures molt exigents de seguretat i de control. El transport aeri ha estat bàsicament de passatgers. Després de la liberalització del tràfic aeri i la fi del monopoli de les companyies estatals, com era el cas d'Iberia, han estat freqüents.
La xarxa d'aeroports espanyola
A Espanya, la construcció i l'ampliació dels aeroports ha facilitat l'increment del turisme. L'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas és molt important, perquè comunica amb tots els aeroports regionals i a més actua com a hub, amb vols directes cap altres aeroports nacionals, continentals i transoceànics. El segueix en importància l'aeroport de Barcelona-El Prat, que aspira, també, a esdevenir un hub.
El transport marítim
Actualment, el transport marítim és rendible per desplaçar grans volums de carrega a llarga distància. Les empreses marítimes, per aconseguir augmentar la rendibilitat, han d'utilitzar grans vaixells i reduir-ne el temps d'immobilització en operacions de carrega. A més, els ports competeixen entre ells per atreure el tràfic i creen zones d'activitat logística (ZAL) on emmagatzemen i redistribueixen els contenidors.
El model portuari espanyol
El transport marítim de mercaderies ha guanyat quota de mercat en els fluxos d'exportació. Això ha estat possible per l'obertura de mercats emergents més llunyans, principalment a Àsia i Amèrica del Sud, on el mode marítim és gairebé l'única opció viable. El volum més important del transport marítim correspon als líquids a doll: productes petroliers en ports propers a refineries o centrals tèrmiques, gas natural, olis, greixos, vins, productes químics...
Els segueixen en importància: Els sòlids a granel (carbó, minerals, ciment..), La mercaderia general (automòbils, productes siderúrgics i químics), Els contenidors, amb un alt moviment al port de València.