El segle XIX i l'origen del nacionalisme català
El segle XIX: l'era dels nacionalismes
El segle XIX és el segle de moltes revolucions (la revolució liberal capitalista de classes i la revolució industrial).
- Nacions pluriestatals: Estats dividits que aconsegueixen esdevenir una nació-estat, com Alemanya o Itàlia.
- Nacions sense Estat: Pobles que assoleixen la independència, com Grècia o Bèlgica. En casos com Catalunya o el País Basc, sorgeixen polítics que fan reivindicacions nacionalistes.
- Nacions-estat: Es passa de l'absolutisme a règims liberals centralistes. Es fa una exaltació de la nació i s'intenta consolidar un mercat nacional per beneficiar els nous empresaris burgesos. És el cas d'Espanya, on l'espanyolisme rebutja els nacionalismes perifèrics com el català.
El nacionalisme català: precedents històrics
- Naixement com a Estat: Catalunya neix com a Estat al segle XV. Amb el matrimoni dels Reis Catòlics (Isabel de Castella i Ferran d'Aragó) a finals del segle XV, es produeix la unió confederal de tots els Estats peninsulars (Castella, Aragó, Catalunya, València, Balears, Navarra, Granada), menys Portugal.
- Monarquia Hispànica: Era una potència poderosa, un Imperi amb colònies a Amèrica, Itàlia, Bèlgica i Holanda.
- Estructura confederal: Catalunya continuava essent un estat amb institucions (Generalitat, Parlament) i lleis pròpies.
- Guerra de Successió (1700): Espanya es queda sense rei i el francès Felip V de Borbó esdevé el nou monarca amb el suport d'Espanya i França, davant l'oposició de la resta d'Europa. Els catalans i la Corona d'Aragó decideixen abandonar el bàndol de Felip V pensant que perdrà la guerra.
- Conseqüències: Felip V guanya i, l'11 de setembre de 1714, com a càstig, anul·la les lleis i institucions catalanes. Espanya passa d'una monarquia confederal a una de centralista. Catalunya passa de ser un estat a una regió d'Espanya, on l'única llengua oficial és el castellà i la catalana és marginada.
El catalanisme polític
L'onada de nacionalisme del segle XIX també influeix a Catalunya:
- La Renaixença: Apareix el primer nacionalisme cultural, que defensa que Catalunya és una nació perquè té una identitat basada en una llengua o una història.
- Catalanisme polític: Si Catalunya és una nació, té drets. Els nacionalistes fan tres reivindicacions:
Reivindicacions principals
- Cultural: Potenciació de la llengua i la cultura catalana enfront del castellà.
- Política: Autogovern enfront del centralisme de l'Estat espanyol.
- Econòmica: El govern central ha de defensar els interessos econòmics catalans amb una política proteccionista enfront del lliurecanvisme.
Els catalanistes eren proteccionistes perquè les indústries catalanes no podien competir amb les angleses. El catalanisme polític guanya força, però durant els segles XIX i XX Espanya continuarà sent centralista, amb dues excepcions on Catalunya tindrà un autogovern parcial:
- La Segona República (1931-1939).
- L'etapa posterior a la mort de Franco, que arriba fins a l'actualitat.
Durant molt de temps (fins al 2012), el catalanisme ha estat majoritàriament autonomista, no independentista. Els motius per no buscar la independència eren:
- Econòmics: L'empresariat català volia aprofitar el mercat espanyol.
- Polítics: La repressió del centralisme espanyol.
Des de 2012, ha augmentat moltíssim el nombre d'independentistes, sobiranistes, separatistes o secessionistes.