La Revolució Francesa i la Revolució Industrial van ser les principals causes de la transformació política, econòmica i social al segle XIX.
La Revolució Francesa va significar el triomf de la burgesia i la fi de l’Antic Règim.
La Revolució Industrial va comportar l'aparició de la figura del proletari i un gir en les estructures econòmiques i productives.
Les revoltes i la difusió dels ideals revolucionaris van marcar la fi o l'agonia de l’absolutisme monàrquic.
Creació de nous estats amb una gran consciència nacional, com Grècia (independència l’any 1830).
La consolidació de la burgesia i el procés d’industrialització al segle XIX van provocar l’augment dels transports i l’aparició de noves formes d’energia.
Creixement demogràfic a les zones urbanes degut al retrocés de la mortalitat, l'augment de la producció d’aliments, el progrés de la higiene i la medicina, etc., la qual cosa va comportar un procés de transformació urbanística.
Sorgiment de noves doctrines socials (com l'anarquisme i el socialisme) i de moviments reivindicatius i revolucionaris pels problemes derivats de la societat industrial.
Localització i Evolució Artística al Segle XIX
Des del punt de vista artístic, Roma i París van ser els nuclis bàsics d’aquest període.
Roma va ser el focus de recerca dels principis del Neoclassicisme i també el centre artístic del moviment estètic dels Natzarens, d’origen alemany.
París, durant el període romàntic, va ser el lloc de referència de l’art europeu, amb una influència clara en la pintura de l’escola francesa al segle XIX.
Anglaterra, on es va desenvolupar el Prerafaelitisme, i Alemanya van ser escenaris importants per a l’evolució d’un Romanticisme propi i singular.
El Neoclassicisme es va desenvolupar en paral·lel amb la Il·lustració i va posar fi al Rococó.
A Anglaterra s’identifica un protoneoclassicisme, principalment en l’arquitectura.
El terme Romanticisme es va utilitzar a França per referir-se a la pintura i per oposar-lo a la pintura neoclàssica.
Els límits cronològics entre aquests moviments eren poc clars, ja que sovint es barrejaven. El Romanticisme del segle XIX va ser, en certa manera, una transformació del Neoclassicisme.
