El Segle XVIII: L'Antic Règim i les seves Transformacions
El Segle XVIII: L'Antic Règim
La Pervivència de l'Antic Règim
Durant aquest segle, es va mantenir l'estructura social i econòmica dels segles anteriors. Tanmateix, es van produir canvis intensos que van posar fi al sistema.
Què Anomenem Antic Règim?
L'Antic Règim es defineix com el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les monarquies europees d'aquest segle:
- Societat estamental: grups tancats establerts per naixement, oposats a la meritocràcia.
- Sistema econòmic: basat principalment en el sector primari, amb predomini de l'agricultura, tot i que el comerç guanyava importància.
- Monarquia absoluta: el rei concentrava els poders legislatiu, executiu i judicial. Amb la centralització del sistema administratiu, els monarques es van veure influïts per la Il·lustració i van evolucionar cap al despotisme il·lustrat (lema: 'Tot per al poble, però sense el poble').
El Manteniment de la Societat Estamental
La Societat Estamental era la forma d'organització social de l'Antic Règim, dividida en tres estaments: el clergat, la noblesa i el poble pla. Les seves característiques principals eren:
- Immobilitat vertical: la mobilitat social era pràcticament inexistent. (Els il·lustrats defensaven la mobilitat social).
- Privilegi: permetia a la noblesa i al clergat (estaments privilegiats) no pagar impostos, rebre drets senyorials i gaudir de lleis particulars (com el dret de 'camada' i el 'primum vivere').
Les Transformacions Dins la Societat
La noblesa es dividia en alta noblesa (posseïa grans propietats al camp) i baixa noblesa (amb una situació econòmica més precària, que va començar a buscar matrimonis amb l'alta burgesia).
El clergat es dividia en alt clergat (format per fills menors de famílies nobles) i baix clergat (procedent del poble pla).
El poble pla incloïa:
- Pagesos: representaven el 85% de la població. Només un 10% posseïa terres pròpies; la resta estava sotmesa al règim senyorial.
- Burgesia: cada vegada més important, no estava sotmesa al règim senyorial, però no tenia poder polític. Va començar a oposar-se a la societat estamental, la qual cosa va conduir a les revolucions burgeses (com la Revolució Francesa de 1789).
Un Món Bàsicament Rural
L'Hegemonia del Sector Primari
Al segle XVIII, la major part de la població es dedicava a l'agricultura, amb una producció de subsistència. Els cereals eren la base de la dieta, mentre que la vinya i l'olivera es destinaven al comerç.
Aproximadament el 40% de les terres estava en mans dels estaments privilegiats:
- Les terres de la noblesa no es dividien a causa de les primogenitures. A Castella, el mayorazgo (instituït pels Reis Catòlics el 1476) garantia que el fill major fos l'hereu de tot el patrimoni. A la Corona d'Aragó, existia una figura similar per a l'hereu. La Constitució de 1812 (La Pepa) va suprimir el mayorazgo.
- Part de les terres del clergat eren mans mortes, és a dir, no s'explotaven ni es venien, i estaven sota la protecció directa del rei.
El Desenvolupament de la Indústria i el Comerç
La indústria va ser impulsada principalment pels reis, ja que els gremis (associacions professionals d'artesans que controlaven la producció de manufactures i fixaven els preus) limitaven la innovació. La monarquia va crear les Reials Fàbriques (dedicades a la producció d'armes o d'articles de luxe per al consum de les elits). El comerç exterior havia crescut gràcies als intercanvis entre Europa i Amèrica.
La monarquia concedia el monopoli (a diferència de la lliure competència actual) a determinades companyies comercials (com la Companyia Britànica de les Índies Orientals).
El comerç interior estava limitat pel control dels gremis i l'existència de duanes interiors. Malgrat això, l'activitat comercial va permetre a la burgesia enriquir-se considerablement.
El Govern al Començament del Segle XVIII
El Manteniment de l'Absolutisme a Europa
L'absolutisme va ser el sistema polític predominant a la major part d'Europa durant el segle XVIII, caracteritzat per la frase 'L'Estat soc jo'. Va néixer a França al segle XVII, durant el regnat de Lluís XIV, i es fonamentava en les teories de Bossuet, que defensaven l'origen diví de la monarquia.
L'economia es basava en el mercantilisme, impulsat per figures com Jean-Baptiste Colbert, ministre d'Hisenda de Lluís XIV:
- Un estat era més ric com més or i plata posseïa (fomentant les exportacions i limitant les importacions).
- S'implantava el proteccionisme econòmic, protegint els productes nacionals mitjançant impostos (aranzels) als productes estrangers (oposat al liberalisme, que defensa la lliure circulació de persones, monedes i capitals).
- L'estat havia d'intervenir activament en l'economia.
Perquè el seu poder pogués arribar a tots els racons, es va desenvolupar una burocràcia (funcionaris del rei). Per sufragar totes aquestes despeses, es van augmentar els impostos sobre els pagesos i la burgesia.
El Parlamentarisme Anglès
Anglaterra va desenvolupar un sistema polític diferent. Durant el segle XVII, els reis de la dinastia Stuart van intentar imposar l'absolutisme, sense èxit, a causa de la ferma oposició de la burgesia. Aquest conflicte va provocar les revolucions de 1642 i 1688 (liderades per Oliver Cromwell), que van culminar amb l'expulsió dels Stuart i el triomf de la monarquia parlamentària. Aquest sistema establia la supremacia de la llei sobre el monarca, que acceptava el control del Parlament. En la Declaració de Drets (Bill of Rights) de 1689, el rei garantia una sèrie de drets i llibertats. Es va establir la independència dels jutges i el monarca només conservava el poder executiu, consolidant la separació de poders.
El liberalisme polític, amb John Locke com a principal teòric, va ser la base de la monarquia parlamentària anglesa, defensant:
- Llibertat: de pensament i d'expressió, reconeixent l'existència de drets naturals per a totes les persones.
- Igualtat: davant la llei.
- Propietat: la propietat privada era fonamental. Només aquells que posseïen propietats contribuïen a l'estat i, per tant, només ells tenien dret a participar en el sistema polític (sufragi censatari).
La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat
La Il·lustració: Un Canvi de Mentalitat
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa durant el segle XVIII, caracteritzat per:
- La creença que era possible analitzar la societat mitjançant la raó, la qual cosa conduiria al progrés continu de la humanitat.
- La defensa dels drets naturals de les persones, com la llibertat individual, com a nucli de les seves teories.
- L'afirmació que la tolerància havia de ser la base de la convivència.
Aquest moviment va criticar durament la societat de l'època.
La Crítica de l'Antic Règim
Els il·lustrats s'oposaven a la societat estamental i defensaven un sistema d'igualtat social i legal per a tots, no només per als privilegiats.
Consideraven que els privilegis eren un obstacle per al progrés. Les seves idees es van difondre per Europa gràcies a l'Enciclopèdia, dirigida per Diderot i D'Alembert, que intentava recollir tot el saber del seu temps i comptava amb la col·laboració d'autors com Rousseau, Quesnay i Voltaire.
El Despotisme Il·lustrat
Anomenem despotisme o absolutisme il·lustrat al sistema polític que sorgeix de l'aplicació de les idees il·lustrades. Els reis desitjaven que la societat evolucionés, però sense comptar amb la participació del poble.
Influïts per la Il·lustració, els monarques van dur a terme reformes per millorar la vida dels seus súbdits: van estendre l'educació, van reformar el traçat de les ciutats i van millorar la xarxa de camins i ports. Els reis desitjaven avançar en el procés de concentració de poders. La crítica de la Il·lustració als privilegis resultava útil per justificar la necessitat de la contribució fiscal per part dels estaments privilegiats.
Es va fonamentar en la fisiocràcia (Quesnay), teoria econòmica que defensava que la riquesa d'una nació depenia de l'agricultura. Perquè una nació fos poderosa, calia una plena producció agrícola, la qual cosa implicava la desamortització (privar de la propietat de la terra els propietaris que no l'explotaven correctament, com les mans mortes de l'Església). Aquesta mesura, que hauria constituït una revolució, significava la fi del poder econòmic dels privilegiats.
Es van intentar dur a terme polítiques fisiocràtiques (com les de Turgot a França o Jovellanos a Espanya), però generalment van fracassar.