Sentimentalisme Moral vs. Ètica Kantiana: Fonaments i Diferències
Sentimentalisme Moral
Teoria ètica subjectiva que explica l'origen i la naturalesa de la moralitat en el fet que l'ésser humà es basa en el seu propi sentiment específic d'aprovació i desaprovació.
Característiques del Sentimentalisme Moral
El que anomenem "bo" i "dolent" no es pot considerar com una qualitat o propietat d'un objecte moral. Si analitzem una acció moral, sigui bona o dolenta, i descrivim els fets, apareixeran les propietats dels objectes involucrats en l'acció, però el "bo" o el "dolent" no apareixerà enlloc com la qualitat de cap dels objectes, sinó com un sentiment d'aprovació o desaprovació dels fets descrits.
La raó, per tant, no pot trobar cap base per a la distinció del "bo" i el "dolent", ni per a les distincions morals en general (ni pel coneixement dels fets ni pel coneixement de la relació d'idees). Per tant, la moral no es basa en la raó. Només es basa, doncs, en el sentiment.
Considerem que alguna cosa és bona o dolenta, justa o injusta, virtuosa o viciosa, no perquè la raó capti o aprengui cap qualitat en l'objecte moral, sinó per la sensació de plaer o disgust, d'aprovació o rebuig que es genera en nosaltres en observar aquest objecte moral, segons les característiques de la naturalesa humana. Per tant, les valoracions morals no depenen d'un judici de raó, sinó de sentiments.
Ètica Kantiana: L'Imperatiu Categòric
Central en la construcció kantiana del dret moral és l'imperatiu categòric, que actua sobre totes les persones, independentment dels seus interessos o desitjos.
La Raó i la Llei Moral
Kant distingeix l'ús teòric i l'ús pràctic de la raó. Aquestes condicions, a priori, no poden contenir res empíric: han de contenir només la pura forma de moralitat. En conseqüència, les lleis morals han de ser universals i necessàries.
Definició de l'Imperatiu Categòric
La llei moral es basa en la noció de deure. En la mesura que el dret moral pretengui regular la nostra conducta, ha de contenir algun ordre o mandat. Però com que el dret moral és universal i necessari, l'ordre o mandat que conté ha de ser categòric, és a dir, no pot estar subjecte a cap condició (no pot ser hipotètic). La fórmula en què s'expressa aquest mandat o ordre del dret moral és anomenada per Kant un imperatiu categòric.
Autonomia i Llibertat de la Voluntat
L'imperatiu categòric no ens diu com ens hem de comportar específicament, ni ens dóna cap norma, ni ens proposa cap finalitat interessada. Al mateix temps, conté una demanda d'universalitat i necessitat, però garantint l'autodeterminació de la voluntat, la seva autonomia i la seva llibertat. La voluntat no està determinada per cap element empíric, per la qual cosa és lliure, i l'imperatiu pel qual es regula no conté cap norma de conducta específica, per la qual cosa la voluntat haurà de donar-se l'estàndard de conducta, per la qual cosa és autònoma.