Llei de Beneficència i conceptes clau dels serveis socials

Resum

El document explica l'origen de la Llei de Beneficència com a resposta legislativa a les necessitats dels més desfavorits, i en situa les primeres fites a les constitucions de 1812 i 1845. També defineix la demanda diacrítica i distingeix els serveis socials en sentit ampli i restringit. Finalment, repassa els fons nacionals del franquisme i les fórmules de concessió i conveni entre l'administració i les empreses privades.

Punts clau

La Llei de Beneficència neix com a resposta pública a les necessitats dels més desfavorits en el marc d'una constitució.
La primera Llei de Beneficència es va crear durant el Trienni Liberal (1820-1823).
La segona es va aprovar el 1849, en el context de la Constitució Moderada de 1845.
La demanda diacrítica són necessitats i aspiracions humanes insatisfetes que els Serveis Socials han de tractar de manera personalitzada i individual.
En sentit ampli, els serveis socials són el conjunt de serveis de protecció social; en sentit restringit, només són l'últim sistema de protecció.
En la concessió, l'administració encarrega a una empresa privada un servei social, mentre que en el conveni l'empresa també aporta el personal i l'espai.

Posa't a prova

Llei de Beneficència

La Llei de Beneficència representa la resposta legislativa i pública a les necessitats dels més desafavorits en el context d'una constitució aprovada. Comença a aparèixer amb l'aprovació de les primeres constitucions. La primera que es va aprovar a Espanya va ser la Constitució de Cadis el 1812. La segona va ser la Constitució Moderada el 1845.

Evolució de la Llei de Beneficència

Primera Llei de Beneficència: Es va crear durant el període del Trienni Liberal (1820-1823).
Segona Llei de Beneficència: Es va aprovar el 1849, en el context d'una nova constitució, coneguda com la Constitució Moderada de 1845.

Definició de Demanda Diacrítica

Són aquelles necessitats i aspiracions humanes insatisfetes. Necessitats i carències que han de ser tractades de manera singular, personalitzada i individualitzada pels Serveis Socials. Aquests han d'atendre en essència la demanda diacrítica de manera diferencial i individual a causa de la necessitat social emergent.

Serveis Socials: Sentit Ampli o Restringit

Sentit Ampli

Són tot el conjunt de serveis de protecció social. Engloba una gran varietat de sistemes. Limitar els serveis socials només a l'últim sistema és massa poc, ja que no cobreix totes les necessitats humanes.

Sentit Restringit

Són només l'últim sistema de protecció. Tot i ser serveis adreçats a les persones, s'han de procurar només en aquelles àrees de caràcter social.

Totes les entitats són en sentit restringit, no hi ha cap entitat que pugui donar tots els serveis, sinó que totes estan especialitzades en algun servei determinat.

Fons Nacionals durant el Franquisme

Eren les ajudes econòmiques que es donaven durant l'etapa franquista a gent gran, persones amb discapacitat, famílies, etc. Generalment, eren de caràcter econòmic, però si a la persona no li arribaven els diners per a menjar, es proporcionaven ajudes alimentàries.

Conveni i Concessió

Concessió

L'administració pública encarrega a una empresa privada que presti un servei social determinat. Per exemple, el menjar d'una residència d'avis. La residència és pública, però el menjar el presta una empresa privada. L'administració cedeix el servei a una empresa, que hi posarà el personal, però el lloc on es fa l'assistència o servei és de titularitat pública.

Conveni

L'empresa s'encarrega de contractar i posar el personal, així com de l'espai on es realitza el servei o l'assistència.

Preguntes freqüents

Quina era la diferència entre concessió i conveni?

En la concessió, l'administració encarrega a una empresa privada la prestació d'un servei, però el lloc on es fa continua sent de titularitat pública. En el conveni, l'empresa s'encarrega també de contractar el personal i de posar l'espai on es realitza el servei.

Què són els fons nacionals durant el franquisme?

Eren ajudes econòmiques destinades a gent gran, persones amb discapacitat i famílies, entre d'altres. Quan la persona no podia cobrir la necessitat d'alimentació, es proporcionaven també ajudes alimentàries.

Quina diferència hi ha entre el sentit ampli i el restringit dels serveis socials?

El sentit ampli engloba tot el conjunt de serveis de protecció social, mentre que el sentit restringit fa referència només a l'últim sistema de protecció, centrat en les àrees de caràcter social.