La Setmana Tràgica de Barcelona i el conflicte colonial del Marroc

Resum

El text explica l'inici de la política colonial espanyola al nord d'Àfrica després de 1898, el protectorat franco-espanyol del Marroc i la derrota del Barranco del Lobo el 1909. A continuació, descriu la Setmana Tràgica de Barcelona, la mobilització antimilitarista i anticlerical contra l'embarcament de reservistes, la repressió i les conseqüències polítiques que van portar a la caiguda del govern de Maura.

Punts clau

Després de la pèrdua de les colònies d'ultramar el 1898, Espanya va iniciar la seva política colonial al nord d'Àfrica.
La Conferència d'Algesires (1906) i el Tractat hispanofrancès (1912) van establir un protectorat francoespanyol al Marroc.
A Espanya li van correspondre el Rif i la costa atlàntica (Ifni i Rio de Oro).
El 1909 els rifenys van derrotar les tropes espanyoles al Barranco del Lobo.
La Setmana Tràgica va ser una protesta antimilitarista i anticlerical contra l'embarcament de reservistes a Barcelona, que es va convertir en un esclat de tensions socials.
La repressió va deixar 17 assassinats i va provocar la dimissió de Maura, amb la dissolució de les Corts i el traspàs del govern als liberals.

Posa't a prova

De la Setmana Tràgica a la Vaga Revolucionària

El Conflicte Colonial del Marroc

Després de la pèrdua de les colònies d’ultramar el 1898, va començar la política colonial espanyola al nord d’Àfrica.

L'any 1906, Espanya va consolidar la seva penetració al nord d'Àfrica:

La Conferència d’Algesires (1906) i el posterior Tractat Hispanofrancès (1912) van establir un protectorat francoespanyol.
A Espanya li va correspondre el territori del Rif i en la costa atlàntica (Ifni i Rio de Oro).
L’interès espanyol per aquesta zona radicava en:
- Els possibles beneficis econòmics (mines).
- Però sobretot en el desig de restaurar el prestigi de l’exèrcit.

Aquesta presència espanyola fou contestada pels berbers:

Es van produir continus atacs que van donar lloc a un gran contingent militar per part d’Espanya.
Però l’any 1909, els rifenys van infligir una derrota important a les tropes espanyoles al Barranco del Lobo.

Aleshores es va decidir augmentar el nombre de soldats. Es va disposar l'embarcament d'alguns regiments des de Barcelona, la qual cosa va provocar un moviment de protesta popular molt important.

La Setmana Tràgica de Barcelona

La guerra del Marroc ja era impopular entre la població, però el fet que el govern enviés forces reservistes va augmentar la seva impopularitat.

La mobilització contra la guerra:

Es va iniciar al port de Barcelona durant l’embarcament:
- Es va allargar-se una setmana.
- Va prendre caràcter antimilitarista i anticlerical.
El dia 24 es va constituir un comitè de vaga.

Va desbordar l’objectiu inicial de protesta i va acabar sent un esclat espontani de totes les tensions socials acumulades.

Les autoritats:

Declaren l’estat de guerra.
Inicien una dura repressió (17 assassinats).

Conseqüències polítiques:

La repressió de la Setmana Tràgica va suscitar una onada de protestes.
El govern conservador de Maura es va haver d’enfrontar a crítiques molt dures, i els liberals i republicans es van unir per exigir-ne la dimissió.
L’oposició a Maura va aconseguir que Alfons XIII dissolgués les Corts i traspassés el govern als liberals.

Preguntes freqüents

Què va ser la Setmana Tràgica de Barcelona?

Va ser una mobilització que es va iniciar al port de Barcelona durant l'embarcament de tropes cap al Marroc i es va allargar una setmana. Va tenir caràcter antimilitarista i anticlerical i es va convertir en un esclat espontani de totes les tensions socials acumulades.

Quina va ser la conseqüència política de la Setmana Tràgica?

La repressió va provocar protestes i el govern conservador de Maura va rebre crítiques molt dures. Els liberals i republicans van exigir la seva dimissió, i Alfons XIII va dissoldre les Corts i va traspassar el govern als liberals.