La Setmana Tràgica i les Conseqüències

La política colonial al Marroc

Després del desastre de 1898, Espanya va iniciar la penetració al nord d'Àfrica. La conferència d'Algesires i el posterior tractat hispanofrancès van comportar l'establiment d'un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya se li va concedir una franja al nord, el RIF i un esclavatge a la costa atlàntica. La penetració espanyola en aquesta zona va ser estimulada tant per interessos econòmics com per la voluntat política de restaurar el prestigi de l'exèrcit. La presència espanyola va ser contestada pels tributs berbers. Els atacs dels rifenys van obligar a mantenir-hi una presència espanyola militar i els rifenys van infligir una dura derrota a les tropes espanyoles al barranc del Llop.

La Setmana Tràgica de Barcelona

L'enviament d'un contingent de forces reservistes va provocar un moviment de protesta popular a Barcelona, la Setmana Tràgica, que va tenir el suport d'anarquistes, socialistes i republicans. Comportava que només els homes de les famílies humils fossin reclutats per a la guerra. Els incidents van començar durant l'embarcament de les tropes al port barceloní. El sindicat d'orientació anarquista va fer una crida a la vaga general que va tenir el suport de UGT i de grups republicans. La revolta a Barcelona es va perllongar i va donar lloc a un moviment que va adquirir un fort component antimilitarista i de rebuig de l'hegemonia social i cultural de l'Església. Les autoritats van respondre declarant l'estat de guerra i enviant reforços per reprimir les manifestacions.

Les Conseqüències Polítiques

Es va comportar una desestabilització notable dels partits de torn dinàstic i la caiguda del govern Maura. Es van unir liberals i republicans en les crítiques que van adreçar al govern. Com a consequència de la pressió, el rei va dissoldre les Corts i va entregar el govern al líder liberal que va portar a terme l'últim intent reformista dins del sistema de la Restauració. Després de la caiguda, els partits dinàstics van trobar fragments i mandats d'un líder capaç d'aglutinar les tendències. Pel que fa al Partit Liberal, Romaniones i Santiago Alba es van alternar en el poder en una situació d'inestabilitat permanent. La nova situació política va comportar:

• Enfortiment del republicanisme amb la creació del Partido Reformista i amb el creixement de la Conjunció Republicano-Socialista.
• El descredit del republicanisme Ierrouxista va accentuar el descens de molts obrers que van passar a engrossir les files de l'anarcosindicalisme.
• Reforçament d'un catalanisme republicà.

La Crisi del 1917

A Espanya hi havia una situació de descontentament general que es va agreujar a causa de la conjuntura de la Primera Guerra Mundial: aquest conflicte va provocar un empitjorament del nivell de vida de les classes populars en un moment de grans beneficis empresarials. La crisi va esclatar el març de 1917 en què la CNT i la UGT van convocar una vaga, el govern va suspendre les garanties constitucionals, va clausurar les Corts i va imposar la censura. Durant l'estiu del 1917 el govern va haver d'enfrontar-se a una crisi generalitzada:

• Les organitzacions sindicals van convocar una vaga general.
• Els militars es van organitzar en unes juntes de defensa.
• Els partits de l'oposició es van reunir en una assemblea de parlamentaris convocada per la Lliga Regionalista en què van reclamar la formació d'un govern provisional, la celebració de Corts constituents.

L'acció conjunta dels tres conflictes podia haver provocat la fallida del sistema de la Restauració. Cada un es va organitzar per separat i defensava posicions contraposades. A més, l'exèrcit va donar suport a la monarquia i l'oposició de la burgesia es va fer enrere davant la por que es produís una revolta social. El fracàs del moviment va permetre que el sistema es mantingués durant 5 anys més.