La Setmana Tràgica i els governs d'A. Maura i J. Canalejas
La Setmana Tràgica
La setmana tràgica (1909) va ser causada per la Guerra al Marroc, la qual no agradava gens i menys després de la derrota de "Barranco del Lobo". Es van enviar molts soldats (la majoria reservistes, casats amb fills i molts d'ells catalans). Les escenes dramàtiques al port de Barcelona van crear una tensió que va desembocar en una protesta popular antimilitarista el 18 de juliol de 1909 al port de Barcelona. Es va crear un comitè que va acordar fer una vaga amb el suport d'anarquistes, socialistes, alguns republicans i pocs lerrouxistes. El 26 de juliol del 1909 va esclatar una vaga general i que va desembocar el 27 en la crema de molts edificis religiosos amb enfrontaments pels carrers. L'arribada de tropes des de València va estabilitzar la situació. El 2 d'agost, els obrers van tornar a la feina. No obstant, Maura va fer una repressió aplaudida per la Lliga Regionalista (com la detenció d'anarquistes i l'execució de l'anarquista pedagog Francesc Ferrer) que posteriorment va tenir consequències com una onada de protestes.
Govern d'Antoni Maura
El 1903 i 1904 com a primer torn, governarà i el segon torn entre 1907 i 1909. Volia un estat fort, volia desbancar els cacics i impedir que les classes populars tinguessin protagonisme. El 1907 impulsarà la "Nova Llei Electoral", el 1904 "descans dominical" i es crea "Institut Nacional de Previsió". Va adoptar mesures econòmiques per reactivar la indústria i va promulgar la "Llei de Colonització interior" per estimular l'agricultura. També va intentar atraure cap al règim, el catalanisme moderat amb acords amb la Lliga Regionalista. Però a causa de la dura repressió a la Setmana Tràgica, la onada de protestes va fer caure el govern de Maura al 1909.
Govern de José Canalejas
Quan accedeix al poder al 1910, José Canalejas amb un nou govern liberal (1910-1912). Volia limitar el poder de l'església intentant separar l'església de l'estat, però no ho aconsegueix ja que la "Santa Seu" s'hi va negar. Promulga al 1910 la "Ley del Candado" que limitava l'establiment de nous ordres religiosos. En quant a la societat: impost progressiu sobre les rendes, llei de lleves (1912) llei per millorar condicions laborals. I va començar negociació d'una llei de Mancomunitats. Però, el 1912 quan sortia de visitar el rei va ser assassinat a trets a la Puerta del Sol de Madrid per l'anarquista Manuel Pardiñas (que es va suïcidar abans de ser capturat). Després de la seva mort, el conservador Eduardo Dato va acceptar l'encàrrec d'Alfons XIII de fer govern enfront de Maura. Llavors el partit conservador es va dividir entre els "idonis" i els "mauristes" (els més radicals).
La Mancomunitat de Catalunya
El 1911, la diputació de Barcelona va proposar unir les 4 diputacions catalanes i proposar una proposta al govern de Madrid. Canalejas va concedir la "Llei de Mancomunitats" però després de la seva mort es va retardar el projecte. Però la insistència dels nacionalistes va fer que Eduardo Dato concedís la Mancomunitat (unió de les quatre províncies Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). Finalment el govern per necessitat del suport parlamentari dels catalanistes (lliga regional) va accedir el 18 de desembre de 1913 i signà el "Dret de mancomunitats provincials". Catalunya va aconseguir un reduït autogovern, es va constituir el 6 d'abril de 1914. Els objectius eren: crear infraestructures públiques, defensar la llengua i la cultura, es va fer arribar el codi postal i telefònic a bona part del territori, es va finançar l'Institut d'estudis catalans. El primer president de la Mancomunitat va ser Enric Prat de la Riba que va advocar per recuperar la llengua catalana, autonomia econòmica, crear institucions modernes per educació, etc. Després va liderar Josep Puig i Cadafalch (1917-1924).