La Setmana Tràgica i la Mancomunitat de Catalunya: Impacte i Conseqüències
La Mobilització Popular i les Seves Conseqüències
La mobilització contra la guerra es va iniciar al port de Barcelona durant l'embarcament de tropes. El dia 24, amb la participació de republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes, es va constituir un comitè de vaga. La revolta popular es va allargar durant una setmana. Es van aixecar barricades al carrer. Les autoritats van declarar l'estat de guerra i van enviar reforços per reprimir les manifestacions. El nombre elevat de morts va radicalitzar el moviment insurreccional, però la falta de direcció i de coordinació polítiques va derivar cap a l'acció incontrolada de grups que actuaven indiscriminadament. L'actuació del govern de Maura (17 penes de mort i 1700 afectats) va aixecar una onada de protestes que va fer caure el seu govern. A Catalunya també va tenir conseqüències polítiques: els lerrouxistes, desacreditats, van anar perdent influència entre els treballadors.
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
Va ser el primer òrgan administratiu català i la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme fins a la creació de la Generalitat l'any 1931.
El Procés de Formació
Cal buscar en les actuacions desenvolupades des dels ajuntaments i les diputacions catalanes a partir que el catalanisme i la Lliga Regionalista (LR) van assolir responsabilitats de govern. Sabien que Catalunya necessitava un programa de millora de les infraestructures i modernització del sistema educatiu. Aquests objectius van convertir-se en el programa de la Diputació de Barcelona, quan Enric Prat de la Riba en va ser escollit president. Amb la voluntat de dotar Catalunya d'òrgans propis, al 1911, la Diputació de Barcelona va promoure la iniciativa de mancomunar les quatre diputacions catalanes i va presentar una proposta al govern liberal de Madrid. Canalejas es va comprometre a tirar endavant un projecte de Mancomunitats, que va ser aprovat al 1912, però les circumstàncies no ajudaven i, després de l'assassinat de Canalejas, el Senat, dominat per anticatalanistes, va bloquejar el projecte. Finalment, al 1913, el nou govern conservador va publicar un decret que acceptava el projecte.