El Sexenni Absolutista de Ferran VII (1814-1820)
El Sexenni Absolutista (1814-1820)
Ferran VII tornà a Espanya, però no acceptà el tractat ni les reformes legislatives de Cadis. Ferran VII desembarcà a València a l'abril de 1814, coincidint amb la publicació del Manifest dels Perses.
El Decret de València i el retorn a l'absolutisme
El Decret de València, de 4 de maig de 1814, significà un cop d'estat: restaurà el poder absolut del monarca i abolí tota la legislació de les Corts de Cadis com si no hagueren passat mai tals actes. La política aplicada per Ferran VII consistí en una idea obsessiva, el retorn al passat:
- Es van restaurar la Inquisició, els antics consells, la Mesta i els gremis.
- Es recuperà el règim senyorial i les institucions feudals.
- S'establí la devolució dels béns desamortitzats.
La repressió significà presó, l'exili o la pena de mort per als líders de la revolució liberal. Resultat d'això fou el primer exili de l'Espanya contemporània, que afectà afrancesats i liberals.
Inestabilitat política i crisi econòmica
Espanya havia d'afrontar una guerra oberta per la independència a les colònies americanes. Els continus canvis de govern provocaren una gran inestabilitat. La política va estar marcada per la camarilla que envoltava el rei, home voluble que es deixava influir per aquest grup.
Es va restaurar l'antic sistema fiscal amb la derogació de la contribució única establida el 1812, però la ruïna de la Hisenda Reial obligà aviat a adoptar mesures liberals. L'elevat deute de la Hisenda era degut especialment a la guerra americana. La monarquia absoluta es trobava en un atzucac; la crisi econòmica provocada per la guerra d'Amèrica debilitava el govern de Ferran VII.
Els pronunciaments i el triomf liberal
S'inicià així una llarga sèrie de pronunciaments militars que caracteritzen tot el segle XIX espanyol. Els liberals no tenien suport popular, de manera que per arribar al poder necessitaven els militars. La connexió dels grups civils i militars descontents es va traduir en successius pronunciaments.
L'1 de gener de 1820 s'alçà l'exèrcit acantonat dirigit per Rafael del Riego, però la revolució es va estendre aviat per Andalusia i altres ciutats espanyoles, de manera que el 7 de gener de 1820 Ferran VII hagué de jurar la Constitució de 1812.