El Sexenni Democràtic: Constitució de 1869 i Amadeu I
El sorgiment del sufragi universal i la Constitució de 1869
Per primera vegada, es posava en pràctica el sufragi universal masculí i, per tant, els grups polítics hagueren d'adreçar-se al conjunt de la població. Aquest fet provocà el sorgiment de nombroses publicacions polítiques, reunions i debats, els quals tingueren influència especialment a les zones urbanes.
Les principals forces que participaren en aquestes eleccions foren, de dreta a esquerra:
- Els carlins
- Els moderats
- La coalició monarquicodemocràtica
- Els republicans
Les noves Corts elaboraren la Constitució de 1869. Aquesta era marcadament democràtica i fou considerada de les més avançades del moment a Europa. Els seus pilars foren:
- La sobirania nacional i la separació de poders.
- La forma d'Estat: monarquia constitucional i democràtica.
- La descentralització de l'administració.
- L'establiment d'una àmplia relació de drets individuals.
Aprovada la Constitució, Serrano fou elegit Regent i Prim passà a ser cap de govern. El nou executiu hagué de fer front aviat a múltiples problemes polítics, socials i econòmics.
2.2. El regnat d'Amadeu de Savoia (1871-1873)
El regnat d'Amadeu de Savoia s'inicià amb una extrema feblesa i importants conflictes sociopolítics; no debades el general Prim, que havia estat el seu principal partidari, fou assassinat dies abans de la proclamació. El suport polític amb què comptava el nou rei era molt escàs, ja que l'únic grup que li donava suport eren els progressistes.
En canvi, es trobà amb l'oposició radical de la resta:
- Els republicans: aspiraven a la proclamació immediata de la República.
- Els carlins: iniciaren el 1872 una insurrecció en defensa de Carles VII.
- Els alfonsins: antics moderats i unionistes que es decantaren per Alfons de Borbó, fill d'Isabel II.
El febrer de 1873, Amadeu I abdicà després d'un conflicte ocasionat per la protesta d'uns oficials de l'exèrcit pel nomenament d'un nou capità general de la regió militar del País Basc. Tancada la possibilitat de cercar nous candidats al tron, l'11 de febrer de 1873 el Congrés i el Senat proclamaren la República per 258 vots a favor i 32 en contra.