El Sexenni Democràtic: Les Constitucions de 1869 i 1873

El Projecte de Constitució Federal de 1873

Aquest text és una font primària que tracta de política i va dirigit a la nació espanyola. L'autor del text és Pi i Margall, qui va crear una proposta de Constitució inspirada en la de 1869, el 17 de juliol de 1873. El 10 de febrer de 1873, Amadeu de Savoia va renunciar al tron per la desintegració de la coalició de govern, l’esclat de dues guerres i el seu desacord amb les resolucions de l’executiu. Davant el buit de poder a les Corts, es produeix la proclamació i instauració a Espanya d’un nou govern presidit per Pi i Margall: la Primera República. L'actuació de Pi i Margall es va centrar a pacificar les insurreccions que s'estenen per la península i a elaborar un nou projecte constitucional.

Característiques de la Constitució de Pi i Margall

Aquesta constitució s'inspirava en la de 1869 respecte a les garanties, els drets i les llibertats. Establia la sobirania popular amb sufragi universal i unes Corts bicamerals amb Congrés i Senat. Declarava la llibertat de culte i la separació entre l'Església i l'Estat, prohibint qualsevol subvenció a qualsevol religió. El canvi més radical afectava l'estructura de l'Estat: definia una República federal i establia que la nació espanyola estava constituïda per 17 estats, a més de Cuba i Puerto Rico, tal com indiquen l'article 39 i el primer de la constitució. La forma de govern de la nació espanyola és la República federal.

La divisió de poders i el quart poder

Per altra banda, va haver-hi una divisió de poders: executiu, legislatiu, judicial i un quart poder (el poder de relació) que procurava l’equilibri entre els estats, com diu l’article 45. El text trencava amb el model centralista tradicional i definia un nou sistema democràtic. Però, finalment, la Constitució no va arribar a ser aprovada. En resum, encara que aquesta Constitució no va ser aprovada, és un text important, ja que mostra els aspectes i lleis que Pi i Margall volia canviar o millorar de l’Estat; a més, va ser una proposta que trencava amb el model centralista i tradicional i, per tant, volia renovar el país.

El Manifest de «Viva España con honra» de 1868

Viva España con honra és un text de tipus primari i temàtica político-militar, redactat pels principals comandants militars a Cadis el 19 de setembre de 1868. En destaca Serrano, partidari del partit unionista, qui presidirà el govern provisional fins que sigui nomenat regent del país. Aquest manifest va donar lloc al moviment polític conegut com «la Gloriosa», que va establir un estat liberal a Espanya. Davant un ambient corrupte i autoritari, el manifest representa l'aliança entre els partidaris unionistes i progressistes, enfrontats amb els moderats, per posar fi al regnat d'Isabel II i fer una planificació per al desenvolupament d'un programa liberal amb bases democràtiques.

Objectius de la Revolució Gloriosa

Es pretenia convocar unes Corts constituents per sufragi universal per decidir el futur del país. El text explica les raons per les quals s'han revoltat: la violació de la Constitució de 1845 o la corrupció administrativa. Darrere d'aquesta exposició es mostren els objectius de la sublevació per acabar amb la corruptela a través d'un govern democràtic elegit per sufragi universal. Durant els darrers anys del regnat d'Isabel II es va viure un clima de diverses crisis que van provocar la caiguda de la monarquia. El 1868, la Revolució Gloriosa va iniciar una etapa liberal recollida en la Constitució de 1869, plena de reformes que, tanmateix, no van satisfer totes les aspiracions populars i van provocar conflictes.

El Pacte d'Ostende i l'alçament popular

La revolució va provocar una crisi política a causa del Pacte d'Ostende entre progressistes, demòcrates i unionistes, el qual va acabar amb el govern d'Isabel II. Aquest pacte va canalitzar el descontentament social que sovint provocava motins i protestes contra el sistema isabelí. El pronunciament de Topete a Cadis, juntament amb l'alça popular de les ciutats, va començar la revolució. L'inici de la revolta va comptar amb el suport del general Prim i el general Serrano, que demanaven un govern provisional juntament amb el sufragi universal. Tot plegat va quedar recollit al manifest Viva España con honra.

La Constitució de 1869: Democràcia i Llibertats

La Constitució de 1869 va ser redactada per les Corts el febrer de 1869 i anava destinada als ciutadans. Això converteix aquesta constitució en un text de tipus primari amb una temàtica política per tractar el govern provisional. El context s'emmarca en el Sexenni Democràtic (1868-1874). Després de la Revolució Gloriosa, els moviments revolts i les juntes, s’estableix un govern provisional format per progressistes, unionistes i demòcrates monàrquics. Les Corts es van reunir el febrer de 1869 i van nomenar una comissió parlamentària per redactar una constitució que va ser aprovada amb l'abstenció de carlins i republicans. Aquesta proposava un règim de drets i llibertats que la configurava com una de les més democràtiques de l'època.

Drets fonamentals i estructura de l'Estat

Incorporava els drets de manifestació, reunió, associació, sufragi universal masculí i llibertat d'ensenyament. Reconeixia la llibertat de seguir qualsevol religió, malgrat que l'Estat havia de mantenir el culte i el clero catòlics. Establia la sobirania nacional i unes Corts formades per un Congrés i un Senat. Atribuïa als ajuntaments i diputacions la gestió dels interessos dels pobles de manera més descentralitzada. L'Estat es constituïa com una monarquia parlamentària en què la potestat de fer les lleis corresponia a les Corts.

L'organització del poder i les llibertats individuals

Proclamada la Constitució, les Corts van establir una regència que va recaure en el general Serrano, mentre que el general Prim va ser designat cap de govern. La coalició de govern tenia el suport d'unionistes, progressistes i demòcrates monàrquics. Article per article, el text proporciona llibertat mentre no hi hagi delicte. Tots els detinguts seran posats en llibertat o lliurats a l’autoritat judicial en les 24 hores següents a la detenció. Ningú podrà entrar a un domicili sense el seu consentiment. Tampoc cap espanyol podrà ser privat del dret de manifestar lliurement les seves idees i opinions, del dret de reunir-se pacíficament o del dret d’associar-se per a tots els fins de la vida humana. La nació s'obliga a mantenir el culte i els ministres de la religió catòlica, però l’exercici públic o privat de qualsevol altre culte queda garantit. La sobirania resideix essencialment en la nació, de la qual emanen tots els poders. La forma de govern de la nació espanyola és la monarquia.