El Sexenni Democràtic a Espanya (1868-1874): Resum

Sexenni Democràtic (1868-1874)

Govern Provisional (1868-1871)

Presidit pel general Serrano. Es convoquen eleccions a Corts constituents per sufragi universal masculí. Es busca un rei per al tron. Les Corts atorguen la regència a Serrano i al general Prim.

Constitució de 1869

Considerada la més democràtica del segle XIX. Estableix una monarquia constitucional, amplia drets i llibertats (com la llibertat de culte) i implanta el servei militar obligatori (la "mili").

Regnat d'Amadeu de Savoia (1871-1873)

Amadeu I va intentar mantenir el sistema monàrquic democràtic, però la manca de suports sòlids (oposició dels republicans, l'Església, els carlins, indiferència de les masses populars) i l'assassinat del general Prim (el seu principal valedor, abans fins i tot d'arribar a Espanya) van provocar la seva abdicació. Mentrestant, Cánovas del Castillo (conservador) ja preparava la restauració dels Borbons amb Alfons, fill d'Isabel II.

Tercera Guerra Carlina (1872-1876)

Es desenvolupa durant aquest període i continua fins als primers anys de la Restauració.

Primera República (1873-1874)

Va comptar amb el suport principal de les classes mitjanes urbanes i sectors del republicanisme federal. Presidents:

• Estanislau Figueras
• Francesc Pi i Margall
• Nicolás Salmerón
• Emilio Castelar

Mesures dels Governs Republicans

Intent d'eliminar alguns impostos impopulars (com els consums) i el sistema de quintes (servei militar per sorteig).

Projecte de Constitució Federal de 1873

No va arribar a ser promulgada. Reclamava la sobirania popular, la separació Església-Estat (llibertat religiosa) i un model d'estat federal.

El Cantonalisme (1873)

Moviment insurreccional que pretenia establir una estructura federal des de baix. Protagonitzat principalment per membres de la petita burgesia urbana i sectors populars radicals. Es divideix en:

• Intransigents: Volien construir una república federal "des de baix", a partir de cantons (municipis o regions) independents que després s'unirien lliurement.
• Centristes (com Pi i Margall): Defensaven que els estats federals havien de ser definits per una constitució federal prèvia (línia que es va intentar imposar en el projecte de Constitució de 1873).
• Altres visions: Alguns sectors republicans aspiraven a una república democràtica unitària, semblant a la de França.

Cop d'Estat de Pavía (Gener 1874)

El 3 de gener de 1874, la Guàrdia Civil, liderada pel general Pavía, va irrompre a les Corts i les va dissoldre quan s'estava votant un nou govern que previsiblement tombaria el de Castelar. Es pretenia formar un govern de concentració nacional amb totes les tendències polítiques (excepte federals intransigents i carlins), presidit per Emilio Castelar. Davant la negativa de Castelar a mantenir-se en el poder per mitjans antidemocràtics, Pavía va imposar un govern presidit pel general Serrano, posant fi per la força a la Primera República.

Conseqüències Immediates

• Suspensió de les garanties constitucionals (basades en la Constitució de 1869, ja que la de 1873 no era vigent).
• Restricció de la llibertat de premsa i d'associació.
• Prohibició de les associacions obreres vinculades a la Primera Internacional.
• Concentració de poders en mans de Serrano, establint una mena de república autoritària o dictatorial, enfocada a restablir l'ordre i guanyar la guerra carlina.

Fi del Sexenni Democràtic i Preparació de la Restauració

Durant 1874, sota el govern de Serrano, es prepara activament el retorn dels Borbons, una tasca política liderada per Antonio Cánovas del Castillo (conservador). Ja el 1870, la reina Isabel II havia abdicat a favor del seu fill, Alfons XII. El projecte de Cánovas era instaurar una monarquia parlamentària, liberal i moderada, que superés la inestabilitat anterior.

El Pronunciament de Martínez Campos

Al desembre de 1874, el pronunciament militar del general Martínez Campos a Sagunt accelera els esdeveniments i proclama Alfons XII com a rei, restaurant la monarquia borbònica sense esperar la via política dissenyada per Cánovas.

Cánovas del Castillo assumeix immediatament la direcció política i rep l'encàrrec de presidir el govern (Ministeri-Regència) per consolidar el retorn d'Alfons XII i iniciar el nou règim de la Restauració.